dijous, 10 d’abril de 2008

"En la religió musulmana hi ha molt masclisme"




PERFIL

Miriam Badri és una noia de 21 anys que resideix a Guissona (Lleida). Guissona quasi té el 50% de població immigrant i conviuen més de 40 nacionalitats. La Miriam, als 10 anys, va venir des de Casablanca (Marroc) amb els seus pares, la seva germana i el seu germà. Actualment, està treballant a la ciutat de Lleida i al mateix temps és presidenta de l’associació d’immigrants marroquins a Guissona. Aquest grup és fonamental per a què els nouvinguts marroquins rebin les primeres indicacions sobre diversos assumptes de primera necessitat com la situació de l’ambulatori, les escoles… D’aquesta manera, la seva integració resulta més fácil i eficaç. La Miriam es basa amb la seva experiència personal per ajudar amb tot el que estigui a les seves mans.

A què es dedica bàsicament l’associació immigrants marroquins de Guissona “Salam”?

L’associació es dedica a progressar amb els nouvinguts marroquins en la seva integració dins Guissona i amb la cultura en general. Arriben molt perduts. Per això els ajudem primerament a saber l’ubicació de l’ajuntament, de les escoles, de l’ambulatori… Sobretot també han de saber que poden adreçar-se a l’associació en cas que tinguin algun problema. Quan ja estan més situats i tranquils, comencem les classes de català i castellà perquè aprendre l’idioma és un factor molt important en la seva integració.

Com has arribat al càrrec de presidenta?

Em vaig interessar per mi mateixa. Ningú em va demanar de ser-ho. Nadir, el primer marroquí que va venir a Guissona, va ser el president durant molts anys però jo crec que convenia un canvi perquè veia que estàvem molt parats, sense innovacions. Jo, ja estava involucrada a diferentes activitats del poble, com el consell comarcal d’esports, i em vaig proposar per a presidenta. L’ajuntament ho va acceptar, van votar els adjunts i els associats i vaig sortir elegida.

Quins són els problemes més freqüents amb què es troben els immigrants en la seva arribada?

El problema principal és l’idioma. Per això, sempre insistim a què vagin a les classes gratuïtes de català i castellà. Fa poc no hi havia tanta informació per a ells i ens trobàvem per exemple, que el dia 25 de desembre, les mares portaven els seus fills al col·legi. A les classes d’acollida, tenim mediadors que els hi expliquen tots els serveis de Guissona, les festes…

Et va costar integrar-te en una nova cultura encara que quan vas arribar eres molt petita?

La veritat és que va ser bastant dur. Tenia 10 anys quan vaig arribar però era bastant conscient del canvi. Els primers dies pensava: parlen d’una manera molt extranya! Recordo els primers anys aquí com a una època una mica negra. Per exemple a Marroc no havia anat d’excursió a l’escola. M’enrecordo quan vaig fer la primera excursió amb l’escola de Guissona, no entenia on ens portaven i perquè tornàvem a l’escola després d’haver passat una bona estona. Crec que aprendre la llengua va ser fundamental per a la meva integració.

Com va néixer la idea de crear una associació d’immigrants marroquins?

Els marroquins de Guissona es van adonar que som la primera nacionalitat extrangera que vam venir al poble fa 30 anys i que faltava un punt de referència, un punt de reunió. Venia molta gent marroquina i estàvem en una situació caòtica de desordre. Llavors, van saber que ja havia a Guissona altres associacions com la senegalesa. A partir d’aquí, fa 12 anys van començar a organitzar reunions d’àrabs, fins avui.

Quina és la teva visió de la població de Guissona tant dels immigrants com els que no ho són?

Som un poble amb 43 nacionalitats. Quasi el 50% de la població és immigrant. La convivència, però, és molt bona. Des de petita he vist que els guissonencs s’han anat adaptant a aquesta situació amb bastanta normalitat. No hi ha cap problema tret d’algun fet puntual però que no té res a veure amb el racisme o la discriminació.

Quina creus que és l’opinió dels catalans dels immigrants marroquins?

M’agradaria dir que jo mai he tingut un problema relacionat amb el racisme o la exclussió pel fet de ser marroquina. No obstant, també sé que no solament els catalans sinó també alguns espanyols tenen molta por al terrorisme islàmic i per això es mostren reticents. En part, els comprenc, però han de saber que no poden generalitzar ja que la majoria estem en contra totalment del terrorisme.
Moltes vegades em trobo que quan em dirigeixo en català a algú desconegut, es sorprèn molt.

Quines creus que són les raons majoritàries que impulsen a un marroquí a decidir abandonar el seu país?

Com qualsevol jove, els marroquins també volen un futur millor. Una bona feina, un cotxe... Molts dels marroquins que vénen aquí són llicenciats i fa molta pena veurel’s treballant de qualsevol cosa. Però és així. En contra del que molta gent pensa, a Marroc majoritàriament no és passa gana. El que passa és que no es pot prosperar, no pots tirar endavant. Llavors, per proximitat, els hi arriben moltes influències que els fa construir un imatge de Europa com si fos un paradís. Quan arriben aquí, es troben amb moltes dificultats.

Saps quina és la nacionalitat més nombrosa a Guissona?

La rumana és la que concentra més quantitat de gent. En els últims dos anys han arribat molts rumans ja que resulten ser mà d’obra barata.

Incidents com el que va passar al metro de Barcelona amb l’agressió d’una adolescent equatoriana, són fets aïllats o el símptoma d’un problema?

Crec que es veritat que existeixen molts prejudicis sobre la immigració. Alguns ens acusen de prendre la feina. Però senyors! Si estem fent la feina que no voleu vosaltres! Jo el que demano, sisplau, és que es deixi de fer generalitzacions… No tots som terroristes, no tots robem, no tots atraquem! M’agrada pensar, però, que aquests que pensen així són minoritaris i que estem en una societat oberta i canviant.

Quin creus que és el motiu principal per a què a Guissona convisquin més de 43 nacionalitats?

Bàsicament per la CAG (Cooperatica Agropecuària de Guissona) i l’Àrea (supermercat de la cooperativa). La cooperativa cada any es va engrandint més, cada any posen al mercat més productes fabricats per ells mateixos. Per això, necessiten més mà d’obra i la van a buscar a altres països ja que bona part dels seus treballadors són immigrants que vénen ja amb el contracte. Normalment, acostuma a venir un o dos representants de les famílies i al cap d’un o dos anys porten la resta.

Creus que les administracions estan realitzant l’esforç necessari per a la integració dels immigrants?

Estic bastant contenta ja que per exemple la nostra associació “Salam” rep subvencions de l’ajuntament i també de la Generalitat. Personalment, les administracions s’estan adonant de la situació i s’hi volen implicar. En aquests moments tinc una petita lluita ja que crec que aquells immigrants que vénen per treballar a la CAG reben més ajuda dels que per exemple vénen per treballar al camp. Aquests últims es troben més desemparats. Existeix un conveni entre la CAG i els ajuntaments que provoca favoritismes i això no es bo per ningú.

Com vius tu la religió musulmana?

La visc d’una manera molt lliberal, a la meva manera. Des de petita m’han incultat el respecte a totes les cultures i que l’odi és el nostre vertader enemic. M’estimo molt la meva religió. M’han preguntat si és veritat que hi ha tant masclisme en l’Islam. Doncs, sí i molt. Els homes van crear el que es diu el “segon alcorà”. Una mala interpretació del veritable alcorà, solament per imposar el seu criteri. L’alcorà no diu que s’hagi de pegar a la dona i menys que no la deixin surtir de casa. Invito a tothom a què llegeixi l’alcorà.

Per últim, quins projectes tens pel futur?

Doncs… a llarg termini vull escriure un llibre sobre l’experiència religiosa però d’una manera novedosa. Ara tan sols és un projecte però m’encantaria fer-lo possible. També vull estudiar integració social i mentre continuar ajudant sense importar-me massa el que diguin la gent.