dijous, 10 d’abril del 2008

"La selva està menys explorada del que pensa la gent"

ENTREVISTA A PEP MOLINS,
ANESTESISTA I AMANT DE LA SELVA



Pep Molins és anestesista de professió i té 42 anys. Viu a Viladecans i li agrada córrer i anar amb bicicleta. Ha viatjat molt, però el que més l’ha captivat ha estat la selva. Ha realitzat més de 10 expedicions a l’Amazones, on ha conviscut amb vàries tribus indies.

Hi ha una cosa molt curiosa quan viatges a països de l’Amèrica del sud, Àfrica o Àsia, i es que te’n adones de que hi ha zones molt civilitzades i occidentalitzades i d’altres gairebé inexplorades.
?¿
En el cas de Veneçuela, el país on he viatjat els últims anys, es veu aquesta escala a mesura que baixes de la costa, de Caracas, a l’interior. De la capital a Ciudad Bolívar ja es nota el canvi, però quan baixes després cap a Canaracuni, un poblat d’indis yecuana, la diferència és molt més gran. Després, però, t’endinses més a la selva i, quan arribes a una tribu sanema, veus que el poblat dels yecuana és la glòria comparat amb els sanema.
Com més costa d’arribar-hi menys connexió amb el món occidental..
En un dels viatges on vaig anar a un poblat de la tribu dels sanemas vaig passar molta por, perquè feia uns 20 o 30 anys havien matat a una desena de missioners que intentaven evangelitzar-los –història que està explicada en el llibre La noche de las lanzas de German Castro- i no sabíem com reaccionarien amb la nostra arribada.
I tu ja ho sabies això que havia passat?
Em vaig assabentar quan estàvem anat cap allà perquè m’ho va explicar el Luís, un dels guies yecuana. Estàvem tots morts de por, i el Luís no parava de dir “nos van a flécheal!”. En aquest viatge també vem portar un guia sanema que es deia Hilo. El vem recollir pel camí, i va pujar ell amb el seu “taparrabos”, l’arc i les fletxes.
“Esto es la jungla”…
Aquest, el Hilo, el vaig veure mesos després en un documental que havia gravat la BBC en el seu poblat, que es troba a 5 km. de Canaracuni. Els reporters havien fet com si es tractés de l’aventura de la seva vida quan en realitat aquest poblat estava bastant més occidentalitzat que el que vem anar a visitar en aquella ocasió, que es trobava a varis dies caminant.
Quina tela els de la BBC, doncs
Si si, van arribar al poblat més proper, van desplegar totes les càmeres i els trípodes, els hi van fer treure les samarretes i a ballar.
Al final veu trobar els Sanemas?
Si, i vem poder estar amb ells molt bé, però perquè d’entrada els hi vem dir que els hi portavem regals. El problema, el perill és quan te’n vas, quan ja els hi has donat tot el que tens. Aleshores és quan et poden matar – ja no tenen la necessitat de tractar-te bé- i per això jo i el amic que m’acompanyava en aquella ocasió ens vem adelantar a l’hora de marxar, i els guies es van quedar parlant amb ells una estona més
La tribu aquesta havia entrat en contacte amb més persones?
Si, tenien alguna olla abonyegada i altres cosetes que els hi havien portat feia alguns anys els garimpeiros, els buscadors d’or brasilers, però res més. Es un lloc bastant inaccessible i perillós; són quatre dies caminant per la selva –on et pot passar de tot- i després pot ser que la tribu no t’accepti i hagis fet en viatge per no res
D’animals en veus a la selva?
La selva és un dels pitjors llocs per veure’ls. Els sents, però no els veus, exceptuant els insectes. Al riu Casiquiare està infestat de petits mosquits que estan per tot arreu. Era impossible no menjar-se’ls quan feies una cullerada. Era molt agobiant. L’explorador Humboldt, que va fer la mateixa ruta, explicava en el seu diari que eren la raó principal perquè una expedició fracassés
I els altres animals?
A prop de Manaos, al Brasil, caminàvem per la selva en fila índia, que se li diu així pels indis de Nordamèrica, que caminaven trepitjant la mateixa petjada que el de davant, de manera que si els enemics volien saber quants eren no en tenien ni idea
Si
Doncs allà l’últim de la fila índia s’anava tornant, passava al davant i així tothom canviava de lloc. Feien això perquè els “tigres”(tal com li diuen als jaguars a Sudamèrica) sempre ataquen l’últim de la fila. D’aquesta manera, tothom tenia les mateixes probabilitats de que li passés alguna cosa
Has estat convivint amb 4 ètnies diferents, no?
Si. En aquest viatge pel riu Casiquiare, per exemple, ens vem trobar amb un poblat de Yanomamis que s’havien desplaçat de la zona protegida, i vaig estar convivint amb ells durant uns dies, tot i que els dos guies veneçolans amb els que anava no els hi va semblar molt bé; per ells els indis eren uns éssers inferiors i infectes.
Però al final us veu quedar, no?
Si. Amb ells vaig prendre Yopo, una droga al·lucinògena de la família de l’LSD que treuen de l’escorça de l’arbre. És com una resina vermella que, després de tractar-la, es converteix en una polseta que esnifen. Es col·locaven tant que es quedaven asseguts i els hi començava a xorrejar mocs vermellosos que no s’eixugaven.
Sempre estaven així?
Abans ho feien servir per invocar els déus. Quan s’ho van prendre aquella vegada, alguns van començar a cantar i a imitar animals, però ara, com més contacte tenen les tribus amb la civilització, més utilitzen les drogues de forma recreativa, com nosaltres.
Cap incident amb els Yanomamis?
No, amb ells molt bé. On si que vaig passar por va ser baixant el riu Orinoco, que es frontera era Veneçuela i Colòmbia. Allà la guerrilla colombiana està molt activa, cosa que vaig saber quan ja hi erem. Estava tant present que el pare del guia es dedicava a fer contraban de mercaderies amb ells. Tots els transportistes desitgen que la guerrilla els atraqui perquè d’aquesta manera els hi paguen millor que no pas al lloc de destí. No era un atracament com el que entenem però tampoc feien compra venta.
I perquè no els hi robaven directament?
Perquè hi ha molt bona relació entre ells, i a la guerrilla els hi sobren els diners. Aquests, a més a més, no poden comprar a cap establiment normal perquè no els hi vendrien, i per això estan obligats a “comerciar” d’aquesta manera.
Aleshores no us hagués passat res a vosaltres?
Era un altre problema perquè hi havia un occidental, és a dir, jo. Els diners que tenen son de robatoris i segrestos, i això és el que em feia por a mi. Al final, per sort, no va passar res.
Quines són les coses que més t’han impactat de la manera de viure d’aquestes tribus?
Tots dormen amb hamaques molt a prop del foc, fins al punt de que molts nens cauen de l’hamaca i van a parar al foc. Alguns d’ells tenen cremades bastant importants. Una altra cosa que em va impressionar és que per la nit, els joves de la tribu van a altres poblats i els hi roben les dones per tal de que la tribu sigui més nombrosa al cap d’uns anys
Un altre món dins un mateix món
Els caps de les tribus no són els més vells, com passa en moltes cultures que saben que els savis són els que tenen més experiència. Aquí els caps són els més forts, els que poden amb tots, com passa amb els grups d’animals.
D’on ve aquesta passió teva per explorar?
De petit volia ser astronauta. Volia arribar a llocs on no s’hi havia arribat. Quan alguna persona baixa amb una escafandre al fons del mar o puja un 8000 penso que són com astronautes perquè es troben en situacions adverses en un mitjà inhòspit. La selva és igual. Està molt menys explorada del que es pensa la gent; actualment hi ha tribus, espècies i plantes que encara no es coneixen.