Sant Jordi, una festivitat plenament catalana

A les 12:30 hores vaig sortir de la Facultat de Comunicació Blanquerna disposada a veure i endinsar-me en l’ambient tan especial que es forma en la diada de Sant Jordi. Alguna gent creu que passejar per les Rambles o per Plaça Catalunya pot resultar agobiant una tarda de dissabte i intenten no passar-hi. En canvi, el dia 23 d’abril tothom acaba als mateixos indrets de Barcelona, sabem que hi haurà massa gent, que segurament ens estressarem. No obstant, en el fons, hi anem per evitar la sensació que ens hem perdut alguna cosa. Sant Jordi està dedicat especialment a les parelles. No hem d’oblidar, però, que també és una festivitat que realça la tradició catalana. És sobretot un dia de i pels catalans, un dia en què ens sentim orgullosos de ser-ho i treiem les nostres senyeres al carrer.

Vaig seguir el meu itinerari fins arribar als voltants de Plaça Catalunya. Centenars de parades de roses estaven col·locades costat a costat. Unes més ostentoses i vistoses, i altres més modestes i senzilles, això sí, quasi totes disposaven d’una oferta àmplia de roses de tots els colors i per tots els gustos: verdes, negres, blanques, blaves…La novetat d’aquest any va ser la rosa multicolor pels més atrevits encara que, jo sóc de l’opinió que la rosa vermella amb l’espiga de blat és insuperable i la més autèntica. La rosa, però, comparteix protagonisme amb l’altre signe indiscutible de Sant Jordi: el llibre. Aquest fet es reflecteix quan camines i t’adones que davant de cada parada de roses, n’hi ha una de llibres. Aquest és el dia idoni per trobar el llibre que fa temps que busques ja que moltes de les parades estan especialitzades per temes: criminal, aventura, biografies…

Sens dubte, Sant Jordi és un dia important pels escriptors i els amants de la lectura. A part de la venda dels seus llibres, els escriptors més mediàtics i no tant coneguts s’acosten més que mai al seu públic. Els lectors s’organitzen en cues esperant amb impaciència i il·lusió que el seu escriptor preferit signi amb una dedicatòria personal. Abans d’arribar al Passeig de Gràcia on junt amb Les Rambles són un dels llocs on l’expressió de la rosa i el llibre es fa més evident, vaig parar al mig de la Plaça Catalunya. Com cada any, “els matins de TV3” va aprofitar la diada per sortir al carrer i plantar-se al mig de la popular plaça per donar-se un bon bany de multituds. Catalunya Ràdio amb el programa del Manuel Fuentes “Problemes domèstics”, Màxima FM o fins i tot una “discomòbil” de Platja d’Aro també hi estaven representades.

Després de d’estar una estona mirant els diferents programes a l’aire lliure, vaig seguir el recorregut fins a Passeig de Gràcia. Allí vaig trobar l’estand de l’escriptor que he sentit més vegades el seu nom durant els últims dies: Carlos Ruiz Zafón. Una gentada s’arremolinava al seu voltant. També els actors del programa “Pòlonia” de TV3 hi eren presents.

De repent, s’em va ocórrer mirar l’hora. Davant la meva cara de sorpresa i incredulitat vaig poder comprovar que realment havien passat 1 hora i mitja sense adonar-me’n. I enmig dels “hooligans” del Manchester ansiosos de cerveza i futbol, vaig decidir que a la tarda tornaria per a amortitzar el dia.