dijous, 24 d’abril de 2008

UNA BARCELONA MÉS GUAPA QUE MAI


Va arribar novament el desitjat 23 d’abril, diada (no)oficial de Catalunya, també conegut com el dia de Sant Jordi, i Barcelona, com era d’esperar, no va decebre a ningú. El dia, dimecres feiner, no va ser impediment per a què la gent sortís al carrer buscant la rosa de rigor per la parella, el llibre que mai no llegirà l’estimat o, senzillament, per passejar, per gaudir del color i la vida que la capital catalana desprèn, any rere any, durant aquest dia. Tots el afluents que desemboquen en el cor de la ciutat, Plaça Catalunya, en poden donar fe.

Però no tota la ciutat batega al ritme de Sant Jordi. El carrer Tallers, com si d’un reducte inexpugnable capitanejat per Asterix i Obelix es tractés, té el seu propi ritme. La cultura independent, bohèmia i alternativa que es respira al conegut carrer barceloní, és la excepció que confirma la regla; aquí, avui també, la música guanya a la literatura. Però és només això, una excepció. La resta de la Ciutat Comtal viu endinsada en una immensa espiral, una espiral que va molt més enllà de la tradició i que l’ha convertida, almenys durant un dia, en la capital del món literari, i del no literari.

D’altra banda, el vermell, com no, era el color predominant del dia. Va sorprendre, però, l’absència del red. Amb bon criteri, o potser no, l’Ajuntament va decidir, amb un punt d’egoisme, que els hooligans anglesos ens deixessin el dia per als catalans. Es van evitar incidents, sí, es va perdre part de la màgia del dia, probablement. Això sí, quan les paradetes de llibres començaven a tancar les seves portes, i els venedors de roses tractaven d’apurar les seves últimes vendes, Cristiano Ronaldo va tenir la generositat de no espatllar el dia a la ciutat, només faltaria.