dimarts, 22 d’abril de 2008

SOBRI I SENZILL HOMENATGE A HUERTAS CLAVERIA

En el marc de les XIV Jornades Blanquerna de Comunicació, es va dur a terme un acte que va servir per a recordar la memòria del recentment desaparegut - el passat mes de març es va complir un any - Josep Maria Huertas Claveria.

La conferència, celebrada dimecres, va comptar amb la participació de quatre companys que el coneixien molt bé: Enric Xicoy (alumne i posteriorment company de professió de Huertas), Miquel Tresserras (degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna), Carles Geli (company periodista) i Eugeni Madueño (també company a la facultat i de professió). L’aula magna de la Facultat no registrava gaire afluència; potser l’acte, de caràcter intimista i directe, no va cridar massa l’atenció als alumnes però, això sí, els que van assistir-hi van escoltar amb atenció e interès el que els ponents estaven disposats a explicar-nos sobre la figura del que va ser professor de Blanquerna i protagonista, involuntari, de la darrera etapa del franquisme.

Enric Xicoy va ser el primer en recordar l’homenatjat. Xicoy va explicar diverses curiositats que han fet que la vida de Huertas i la seva tinguessin un cert paral·lelisme. A més, va destacar que, com a professor, era una persona molt curiosa i que sempre buscava la complicitat de l’estudiant. En una de les anècdotes de l’acte, Enric Xicoy va assegurar que va mentir Huertas Claveria quan va negar que fos seguidor de Miguel Bosé, al ser qüestionat per aquest pels seus gustos musicals.

Eugeni Madueño, periodista de La Vanguardia i amic personal de l’absent protagonista, va fer una precisa descripció d’ell. Va explicar a l’auditori la predilecció de Huertas pels pobres i els necessitats, dient que sempre tractava de “donar veu a aquells que no sortien normalment als mitjans”. Posteriorment, i en boca d’Enric Xicoy degut a la seva justificada absència en el moment de la conferència, Carles Geli també va fer un recorregut per la carrera professional de Josep Maria Huertas Claveria. Va explicar que, com a ‘huertamaro’ que era, de la mateixa manera que Madueño, era un gran seguidor de l’homenatjat, al qual respectava i considerava un referent.

En darrer lloc, Miquel Tresserras va ser l’encarregat de tancar el torn de paraula dels ponents. El degà de la facultat de comunicació va destacar que “Huertas era un professor que sabia connectar amb els estudiants; feia dels estudiants amics i companys de professió”. Va dir d’ell, a més, que era “infatigable, rigorós, treballador i ambiciós”. L’acte es va tancar amb el lliurament a la vídua del periodista d’un mecanoscrit del llibre titulat Professor Huertas. Amb les paraules d’agraïment de la dona, i la sincera i càlida ovació de l’auditori, va finalitzar l’acte d’homenatge.