dilluns, 23 de febrer de 2009

On és el límit?


Segons el Codi Penal vigent al nostre país, un home o dona major d’edat pot mantenir relacions sexuals amb un menor. Només ha de respectar dues normes: que aquest sigui major de 13 anys i que siguin relacions consentides. Però ara, als estudiosos i intel·lectuals, se’ls ha encès la llumeta i han pensat de modificar aquest límit i marcar els 14 anys com a edat en la que s’hi poden tindre relacions consentides. Les estadístiques senyalen els 16 o 17 anys com a edat en la que es tenen les primeres relacions sexuals. Amb aquesta dada, quin sentit té que el límit d’edat es marqui 2 o 3 anys menys que la mitja que senyalen les estadístiques? És una edat en la que s’està en permanent canvi, tant psicològic com físic; una etapa de transició entre la infantessa i el món adult. Donem per suposat que aquestes dades reflecteixen la realitat ja que, exceptuant casos aïllats, la majoria de persones s’endinsen en la sexualitat en aquesta franja. Els experts coincideixen en que una inserció massa precipitada en el món adult pot provocar trastorns i traumes en el futur.

El cas de Marta del Castillo ha reobert el debat. Ella, suposadament assassinada, era menor i l’acusat és major d’edat. Només es portaven 3 anys de diferència: 17 i 20 anys, respectivament. Marta ja superava amb escreix el llindar marcat pel Codi Penal, però davant la llei no deixa de ser una menor assassinada per un adult. Els precedents ens confirmen que la història es repeteix: casos d’assetjament que estan dins la llei i posterior repercussió i debat social.

L'opinió pública i la llei van per camins paral·lels i sembla que no es vulguin creuar mai. La societat reacciona a cada mort d’un/a menor i casos com aquest van omplint les pàgines de successos sense que es faci res més al respecte. Les manifestacions de la societat i la indignació col·lectiva no traspassa les portes del poder judicial. És més, el nostre país s'ha caracteritzat per anar endarrerit respecte la resta de països desenvolupats però, precisament en aquest aspecte, sembla que som els més “progres” amb el límit d'edat més baix de la comunitat europea.

Quantes Marta del Castillo han d’omplir les pàgines de successos perquè la llei reaccioni al respecte? Quantes violacions, maltractaments i judicis calen perquè la justícia obri els ulls a la realitat? Quants morts més es necessiten perquè la llei actuï? Quantes vides segarem a tant curta edat per adonar-nos que no anem per bon camí? Fins que la llei no es modifiqui i el límit d’edat se situï a 16 anys, que seria el normal, es seguirà reobrint el mateix debat, i l'opinió pública se'n seguirà fent ressó.