dimarts, 24 de febrer de 2009

Quant val la teva vida?

Quan faig un cop d’ull a la pàgina de televisió del diari i em dóna per mirar la programació de la setmana se’m gira l’estómac al veure segons quins productes de segons quins canals. I no em refereixo als programes del cor (premsa rosa), ja que puc arribar a entendre que hi ha persones que, degut a la seva professió, a la trajectòria familiar, o el motiu que sigui, estiguin exposats constantment a l’opinió pública. D’acord.
Em refereixo a aquest tipus de programa que veiem des de fa uns anys anomenats reality shows, talk shows, etc. Programes que falten al respecte a la intel·ligència humana. Es podria dir que tot va començar l’any 2000 amb l’inici d’un format innovador, com ho va ser Gran Hermano -que no era (és) res més que ficar a 12 persones dins d’una casa, incomunicats i vigilats per un exèrcit de càmeres i persones les 24 hores del dia-. És a dir, exposar la vida d’aquestes persones davant de tot el país. L’objectiu? Guanyar 300.000 euros.

Aquest format, però, ha anat evolucionant i han anat apareixent com bolets noves formes de vendre la vida privada de les persones. Durant aquests anys d’evolució hem pogut veure programes com El Diario de Patricia (ara ha canviat de nom, perquè la Patricia ja se’n va cansar), que no és més que la versió morbosa -encara més- del ja oblidat Sorpresa, Sorpresa.

Podria enumerar molts programes, però em veig obligat a centrar-me en un: El juego de tu vida. En faré cinc cèntims. Aquest format consisteix en fer una bateria de preguntes sobre la vida del concursant -assegut al mig d’un plató immens- que ha de respondre davant de membres de la seva família i/o amics íntims. Un grup d’experts, que anteriorment ha investigat el seu entorn privat i una màquina detectora de mentides decideixen si el concursant diu la veritat i ha de guanyar o no el premi final: 100.000 euros. Un premi suculent, oi? Doncs si, i amb això juga Telecinco per atraure els concursant, que sense tallar-se un pèl es deixen la dignitat guardada en una caixa a casa, i van a vomitar les seves penes i desgràcies davant de tota l’audiència, a risc de perdre la parella, els amics, o la confiança dels pares.
Però bé, no sé de què ens sorprenem, si sabem que a la nostra societat els diners van sempre pel davant.

Casualment -o no-, la gran majoria d’aquests programes són propietat de Telecinco. Ja sabeu doncs: poseu preu a la vostra vida; ells us la compraran.

1 comentari:

nek ha dit...

Estos días se juzga al hombre que mató a su pareja después de salir del programa de Patricia, ella le rechazó en directo Svetlana que así se llamaba puso una cara de terror cuando lo vió,que fué todo un poema, ella fué engañada y él engaño al programa, pero aquí en estos temas hay que repartir las culpas, unos venden sus intimidades, otros compran y otros consumen ( me cuento) por que concretamente este caso lo ví, y me pareció completamente aterrorizada la chica, el final ya lo sabemos.