dimarts, 31 de març de 2009

“Els metges desconeixien la situació amb què em quedaria”



En Nacho Echart Pano és el meu veí. Té 25 anys i i fa 6 va tenir un accident quan anava en bicicleta. D’aquell dia no se n’oblidarà pas. Aquell dia li va canviar la vida.

-Recordes com va ser l’accident?

Anava amb bici per una acera, quan de sobte em vaig trobar un tros cobert per sorreta i la bicicleta em va lliscar lateralment i vaig caure. Vaig caure amb tanta mala sort que el meu cap va topar de ple amb el terra. Tot i dur casc, les conseqüències de la caiguda encara les noto avui.

-Què et va passar?


A partir de la caiguda poques coses recordo. La remor d’un ambulància, gent envoltant-me, sensacions de dolor i un son profund. Durant molta estona vaig estar dormint fins que em vaig despertar. Aleshores em vaig adonar que no era el mateix d’abans i que potser mai ho tornaria a ser.

-Així que no sabies que havies estat en coma?

No ho vaig saber fins que em vaig despertar. Aleshores la meva mare va tenir l’alegria pròpia d’una situació com aquella; la mateixa reacció que va tenir la meva família. Em van dir que havia estat 8 mesos en coma, i que havia arribat a estar en una situació molt greu. El metges desconeixien per complert amb quina situació em quedaria i quin grau d’afectació tindria la caiguda directa amb el cap.

-Al final com va acabar?

Prou bé donat la situació que havia patit. Vaig quedar curt de movilitat al cantó esquerre, però els metges em van dir que amb rehabilitació i bondta podria arribar a dur una vida completament normal. Pel que fa al cap, em vaig quedar una mica atontat. Als primers dies no pensava tan lúcidament com abans i no aconseguía recordara massa coses anteriors a l’accident. Més tard vaig recuperar la memòria del tot, encara que de vegades el meu cap s’encalla i no funciona de la manera més correcte. Pel que fa a la mobilitat, la tinc una mica coixa al cantó esquerre, on com tu bé saps no tinc ni de bon tros la mateixa força que a l’altre cantó.
-Com et va afectar l’accident a la teva vida quotidiana?

Em va afectar molt. A nivell personal va ser un cop molt dur. Vaig haver de deixar els estudis per centrar-me de ple en la recuperació del meu accident. L arecuperació va ser molt dura. Hores i hores d’exercicis duríssims, picina, bicicleta gimnàs, de tot. Així va ser durant gairebé un any, amb l’objectiu de recuperar per complert la mobilitat, sobretot de la banda esquerre del sistema motriu. Podríem dir que vaig assolir una recuperació pràcticament complerta. L’esport que més em va ajudar va ser al bicicleta. A través d’aquest esport, vai aprendre l’esperit d’autosuperació. Vaig aprendre a patir, però a la vegada a disfrutar.
-Quin va ser el paper del teu entorn en la recuperació?
Em van ajudar moltíssim. La meva família i els meus amics sempre van estar al meu costat. No em van girar l’esquena en cap moment. Sempre tenien una paraula d’ànim per a mí, i sobretot m’envalentonaven a no desistir i a ser perseverant. “Si tu vols, pots” em deia la meva mare sempre.
-Com vas solucionar la teva vida acadèmica?

Al segon any després de l’accident vaig reprendre els estudis. Combinava els estudis amb llargues estones al gimnàs per no perdre el to muscular i mantenir la força que necessitva per compensar les conseqüències de l’accident. Aleshores vaig començar econòmiques i la vaig acabar. Després vaig fer un FP en administració, i a través d’unes oposicions vaig aconseguir una feina com a administratiu a l’Ajuntament de Barcelona.
-Ara continues fent esport o després de la recuperació ho vas deixar estar?

La recuperció d’un accident així no s’acaba mai. I tant que practico esport. Cada dia agafo la bicicleta i faig uns 30 km. Per la muntanya. La bicicleta, tot i ser la causa de l’accident, ha passat a ser una de les meves principals passions. A part d’anar en bicicleta faig natació un parell de cops per setmana.
-Quins son els teus propòsits per al futur?

Jo sé que sempre he sigut una mica somiatruites. Realment m’agradaria muntar el meu propi negoci, a poder ser quelcom relacionat amb la natura. Una casa rural amb excursion amb bicicleta incoses sempre és una cosa que m’ha apassionat, però ara com ara, després de que l’ajuntament no em renovés el contracte, el que vull es trobar feina amb la titulació que tinc.