La gran triomfadora dels Oscars 2009, Slumdog Millionaire, amb un total de 8 guardons, entre ells el de millor pel·lícula i millor director per Danny Boyle, retrata la realitat i la duresa de la vida a l’Índia amb un rerafons Bollywoodiense.
A la pel·lícula es narra la historia de Jamal, un noi de 18 anys que decideix participar al programa ¿Quién quiere ser millonario? i davant la sorpresa de tots acaba guanyant el premi de dos milions de rupies. Jamal és acusat de frau ja que no s’expliquen com un noi dels tuguris de Mumbai sense cap mena d’estudis és capaç d’encertar totes les preguntes del concurs. I és així com es desencadena la trama de la pel·lícula, quan Jamal va explicant a la policia que cadascuna de les preguntes que li formulen en el concurs té alguna relació amb fets que ha viscut en la seva intensa vida, juntament amb el seu germà Salim i la seva amiga Latika.
Per explicar aquests fets utilitza un gran joc de flaixbacks que intercalen aspectes del passat amb els del present.
Una gran pel·lícula que juga per una banda amb la crua realitat de l’Índia vista des dels ulls d’uns infants, i per un altra, amb una trama amorosa que es desencadena durant tot el film i que acaba amb el triomf de l’amor entre dos dels protagonistes: Jamal i Latika. Tot això amb una gran banda sonora que tot i no ser molt extensa, en comparació amb les pel·lícules d’alt pressupost, ha sigut també mereixedora d’un Oscar i d’altres grans premis.
Però haver guanyat 8 Oscars no ha proporcionat l’eterna felicitat als més petits dels protagonistes, ja que fora dels luxes de Hollywood, han hagut de tornar a la seva crua realitat, a la pobresa en que vivien abans de rodar la pel·lícula, i ara recorden com un somni del que mai s’oblidaran, els moments viscuts a Los Angeles, on el menjar no tenia mosques i no havien de dormir entre escombraries.
A la pel·lícula es narra la historia de Jamal, un noi de 18 anys que decideix participar al programa ¿Quién quiere ser millonario? i davant la sorpresa de tots acaba guanyant el premi de dos milions de rupies. Jamal és acusat de frau ja que no s’expliquen com un noi dels tuguris de Mumbai sense cap mena d’estudis és capaç d’encertar totes les preguntes del concurs. I és així com es desencadena la trama de la pel·lícula, quan Jamal va explicant a la policia que cadascuna de les preguntes que li formulen en el concurs té alguna relació amb fets que ha viscut en la seva intensa vida, juntament amb el seu germà Salim i la seva amiga Latika.
Per explicar aquests fets utilitza un gran joc de flaixbacks que intercalen aspectes del passat amb els del present.
Una gran pel·lícula que juga per una banda amb la crua realitat de l’Índia vista des dels ulls d’uns infants, i per un altra, amb una trama amorosa que es desencadena durant tot el film i que acaba amb el triomf de l’amor entre dos dels protagonistes: Jamal i Latika. Tot això amb una gran banda sonora que tot i no ser molt extensa, en comparació amb les pel·lícules d’alt pressupost, ha sigut també mereixedora d’un Oscar i d’altres grans premis.
Però haver guanyat 8 Oscars no ha proporcionat l’eterna felicitat als més petits dels protagonistes, ja que fora dels luxes de Hollywood, han hagut de tornar a la seva crua realitat, a la pobresa en que vivien abans de rodar la pel·lícula, i ara recorden com un somni del que mai s’oblidaran, els moments viscuts a Los Angeles, on el menjar no tenia mosques i no havien de dormir entre escombraries.
En conclusió, tot i ser acusada de glamouritzar la misèria de l’Índia, es tracta d’una pel·lícula que ens mostra el sentit de la vida, de la casualitat, la sort i el destí, i ens ensenya que no només és necessari tenir grans estudis, ja que el carrer és l’escola de la vida, i de vegades els petits detalls que ens passen al dia a dia, i que sovint passarien fins i tot desapercebuts, ens poden fer arribar molt alt, poden ser decisius alhora de prendre decisions que ens repercutiran la resta de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada