Sant Jordi: una festivitat per a tothom

Barcelona, un any més, s’ha vestit de vermell i ha rebut la diada més important de la ciutat: Sant Jordi. Acompanyats d’un sol espatarrant que demostrava que ja estem ben endinsats a l’època primaveral, la gent caminava pel centre de la capital per gaudir d’aquesta festa tant multitudinària.

Passejant per Passeig de Gràcia, s’observaven cares de tots colors, totes meravellades per aquesta tradició que indica que les noies han de regalar un llibre a la seva parella i que els nois, a canvi, l’han d’obsequiar amb una rosa- amb un gran repertori de colors a escollir-. Els escriptors també han tingut aquells 15 -o més- minuts de fama que tant parlava Warhol, i és que estaven envoltats d’un munt de fidels seguidors que desitjaven un record en els seus llibres. Els mitjans més importants tampoc han estat menys, i és que han comptat amb estancs al centre de la Plaça Catalunya, des de on retransmetien els seus respectius “shows”. Alguns més atapeïts que altres- com el programa de Josep Cuní – han exhibit com és el dia a dia d’un programa televisiu o radiofònic, però tots ells mostraven un cert espectacle que tenia un objectiu comú: il·lustrar aquest dia al cor de la ciutat.

Per fi. Una diada on sembla que la crisi no pren protagonisme i on sobretot, me n’he adonat que s'ha convertit en una festivitat per a tothom- menys per a aquells polítics que ho aprofiten per a captar nous simpatitzants-: Es un dia per a aquells que tenen un admirador/a, perquè ja tenen l’excusa per a regalar una rosa o un llibre; per les parelles que volen demostrar el seu amor; per els amants de la lectura; pels que firmen llibres; pels de fora de Barcelona, perquè se’ls hi acosta un pretext perfecte per a visitar la ciutat; pels amants de les flors; pels que els encanta passejar, per els nens que de sobte volen llibres i per a totes aquelles persones, entre les quals m’incloc jo, que se n’adonen gràcies a festivitats com aquestes que Barcelona és cultura.