dijous, 23 d’abril de 2009

Flors, cultura i núvols d’or


Passeig de Gràcia amunt amb el llibre i la rosa, com diu un poema de Pere Quart. Aquesta ha estat la tònica dominant del Sant Jordi d’aquest 2009. Com cada any, de fet. Llibres, roses i gent, molta gent. Els que s’han tornat neuròtics amb la crisi –i n’hi ha uns quants- poden estar tranquils, ni que sigui per un dia.

Els barcelonins celebren que, segons la llegenda, un tal Sant Jordi es va prendre la molèstia de matar un drac fa una pila d’anys i va assolir el patronat de la nostra nació –perquè és això del que va la celebració, no?- per sortir al carrer, on els esperen infinitat de paradetes: escriptors de menor o major ressò mediàtic esperen fer el seu agost particular, venedors de roses –amb una varietat cromàtica cada cop més soprenent- que volen tres quarts del mateix i representants de partits polítics que ens pretenen convèncer de la benevolència i virtut de les seves formacions, ara que les eleccions europees estan al caure. En aquest context s’agraeix molt que diverses ràdios i televisions facin els seus programes a l’aire lliure, com TV3, Ona Ràdio o Rac 1 entre d’altres i amenitzin el calurós matí que s’ha viscut avui. L’elevada temperatura ha tingut un gran protagonisme a la diada, fins el punt que a Rambla Catalunya molt a prop de Diagonal un policia intentava ajudar a una dona, que es trobava estirada al terra i inconscient, probablement degut a un cop de calor. A més de poder veure retransmissions en directe, amb actuacions musicals incloses -entre les que cal destacar la Fundación Tony Manero i un ball de sardanes amb gralles i tot que ens ha recordat la catalanitat d’aquest festa-, també s’han agrait les propostes literàries originals, com una pissarra on es podia fer una dedicatòria a Stieg Larsson (ja que ell ja no pot dedicar llibres a ningú, doncs va morir l’any 2004) i participar en un concurs on es regalen exemplars de les seves novel·les. I tot plegat enmig d’una gentada que feia molt dificultós el pas pel Passeig de Gràcia, fins el punt que en alguns moments ha calgut aturar-se.

La situació econòmica tant sols s’ha notat en petits detalls. Com que la carpa on s’ha instal·lat el Cuní hagi estat força més petita que la de l’any passat –el seu ego, però, resta inatcte, que ningú s’amoïni-. I és que la diada és (també) un escaparat de figures mediàtiques. La mateixa llegenda de Sant Jordi també té una vessant fosca, i és la que afirma que va ser un actiu lluitador contra els moros, provinent del fet que va ser el patró de les creuades. Però en un 23 d’abril com aquest ve més de gust quedar-se amb la cara amable, amb el fet que la ciutat es posa el seu vestit de gala, en que la gent passeja amunt i avall i es regala flors i cultura, en la mirada d’un infant sorpès al mirar al seu voltant, mossegant-se una mà, inquiet per saber que fa tota aquella gent allà reunida. Al cap i a la fi, el poema de Pere Quart acaba animant a Sant Jordi a cavalcar un núvol d’or.

1 comentari:

nek ha dit...

La crisis no es impedimento para leer un buen libro, y si no se puede comprar, se puede pasear y mirar, pedir los libros a las bibliotecas, que no son novedades pero hay pequeñas joyas.Hay libros que tienen mucho tirón por la publicidad pero como todos somos de nuestro padre y madre, tenemos gustos variados y lo que le gusta a un lector a otro le puede parecer un bodrio.Este día es para disfrutarlo, solo o en compañia, y si el tiempo acompaña como hoy, pues mejor.