Sense oblidar les tradicions

Barcelona és un espectacle a qualsevol moment de l’any i del dia. Però al 23 d'abril se li ha de sumar venedors de roses ambulants, mars de gent passejant per arreu i tots els llibres possibles al carrer encabits en paradetes improvisades. Això és Sant Jordi, senyores i senyors. Una festivitat que enguany està esquitxada per la crisi econòmica però que no sembla que tingui intenció d’aparèixer. Els experts han pronosticat que les vendes de llibres i de roses no han de baixar. És el moment idoni per les editorials per recuperar-se de les baixes vendes i és que, només durant el dia d’avui, les editorials recapten el 10% dels guanys de tot l’any. I, per si quedava algun dubte, tendes com Happy Books s’han desmarcat al promocionar un 10% de descompte en qualsevol producte en motiu del Dia del Llibre.
El dia de Sant Jordi també rep diferents noms, depenent dels interessos. Les llibreries li diuen el “Dia del Llibre i la Rosa”, els centres comercials ho promocionen com el “Dia dels Enamorats” (convertint aquest dia en un segon Sant Valentí), però per tots els catalans sempre serà el “Dia del Patró de Catalunya”, és a dir, Sant Jordi. Cap tenda ni estand recorda ja la valerosa proesa del cavaller Sant Jordi, que combat amb un drac per salvar de les seves urpes a una bella princesa. D’això hem passat a la “Diada comercial per excel•lència” sobretot de les llibreries però la resta de comerços del voltant també se’n beneficien.
Es veu un clar exemple al donar una volta pel Passeig de Gràcia. Al arribar a la Diagonal, una processó de gent camina com buscant alguna cosa o algú. La cosa és la rosa o el llibre i aquest algú és l’escriptor. Sempre es troben els mateixos: mai falta Boris Izaguirre, l’equip de Polònia, Andreu Buenafuente o Risto Mejide. El que ha passat a un segon pla és a Carlos Ruíz Zafón que, recordem, l’any passat, el seu estand ubicat a la confluència de Passeig de Gràcia amb Gran Via va batre tots els rècords de cues, arribant a les esperes de més d’una hora i mitja per aconseguir el seu autògraf i es va calcular que va signar prop de 2000 exemplars.
El que més escandalitza és aquesta competició sigil•losa entre els escriptors. Tots ells, a l’endemà, miren qui ha estat el que més ha venut, el que més ha signat i el que més èxit ha tingut. Està clar que l’any passat va ser Ruíz Zafón amb “El juego del ángel” però, qui serà el seu predecessor? Al acabar la jornada ja es va publicar la llista dels candidats i, la sorpresa ha estat major al aparèixer el nom del difunt Stieg Larsson i Javier Cercas com a líders de vendes i de rúbriques.
En general, totes les tradicions populars estan patint alguna transformació: ja no se celebra la Setmana Santa sinó que es fan les “vacances de primavera”, el tió ara és el Pare Noel i a la castanyada li diem Halloween i s’hi menja de tot menys castanyes i moniatos. El 23 d’abril ha canviat però l’únic que es pot fer és córrer a comprar el llibre de Larsson abans que s’esgoti.