Moltes són les veus que, encara, defenen que el futbol és una activitat que es desenvolupa en la seva totalitat al marge de la política. Un esport que es practica al marge del ring de lluita lliure dels hemicicles i, mai, un aparador on se situen els diferents polítics i des d’on, també, exerceixen la publicitària i propagandística tasca de governar i opositar.
Cada època té les seves eternes discussions. Abans ens preguntàvem: S’ha de separar religió i Estat? Vam arribar a la conclusió que era obvi. Ara, submergits en un dubte de si el que realment està passant és que hi ha una intromissió dels personatges i problemes polítics dins el món del futbol, el carrer es pregunta: Viuen separats o conviuen, esport i política? S’utilitza com a escenari polític l’escenari esportiu? És clar! És dolent? Això cadascú.
L’exemple més clar i contundent al respecte d’aquesta qüestió és la final de la Copa del Rei que es jugarà el pròxim dimecres 13 de maig a València. El Futbol Club Barcelona és una entitat que a més d’esportiva sosté dins el seu ideari una catalanitat i un sentiment nacionalista difícilment allunyat de la percepció política d’aquests mateixos conceptes. De la seva banda, el rival del Barça a la final, l’Athlètic Club de Bilbao, és una entitat que, amb èxit, només té en plantilla a jugadors de sang basca. És un equip que s’ha mantingut anys i anys a la Primera Divisió espanyola amb jugadors d’ascendència basca, amb un sentiment de país i un patriotisme vers la seva terra espectacular. Un nacionalisme, més i tot que el del Barça, que viu i juga a futbol, però picant l’ullet a la seva llar, el seu país. Les aficions, per tant, no escapen d’aquesta ideologia. El sentiment nacionalista de molts culers no amaga el sentiment polític. És clar que el més important és el futbol (a més de la resta de categories esportives que porten el mateix nom), però a ningú no se li escapa veure l’ombra política que es desprèn de la casa blaugrana, al igual que de l’evident perfil nacionalista de l’Athlètic.
Dit això, imaginem la grada de Mestalla (estadi on es disputarà la final de la Copa del Rei). Imaginem la sortida del Rei a la llotja saludant a una afició. Qui xiula? Perquè criden “Visca la República!! Fóra (eufemisme) el Borbó!”. No els estranyi que la grada de Mestalla, vestida de blau-grana-blanc-i-vermell dóni l’esquena al monarca. El futbol i la política no es barrejen? Jo diria que sí. En tot cas, esperem a veure la rebuda de les dues aficions al monarca amb l’Himno Nacional sonant de fons.
No discutirem que tots, dic tots, veuran aquesta final amb ulls d’enamorat al futbol, ulls d’espectador esperant no veure repetida l’escena de ja fa 25 anys (alguns nonats llavors també ho sabem) i confiant que el millor equip del món s’endurà aquesta copa tant desitjada, tot i el rebutg cap a la figura que dóna nom al torneig i al trofeu.
Estat o religió. TV3 o Tele5. Parlar de diners a la taula. República o monarquia. Futbol o política. La majoria escollim les primeres opcions, però sempre, sempre respectem les segones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada