dijous, 25 de febrer de 2010

Amor, pur espectacle

Espectacle, música, color, molt color… sobretot un bordeus que irradia passió. Una dosi d’amor espectacular es desprèn durant cada minut de la pel•lícula Moulin Rouge. Una posada en escena exhuberant amb tocs exòtics descontextualitzats del seu lloc d’origen, la llunyana Índia, bombardeja el nostre sentit de la vista, l’omple d’estímuls. És aquesta la fórmula màgica que ha enlluernat especialment als joves fins al punt d’emocionar-se o plorar davant dels televisors? L’any 2001 molt del públic adolescent ja s’havia après de memòria quasi totes les cançons de la banda sonora i les cantaven a plè pulmó; això havent-la vist ja diverses vegades una darrere l’altra.


Moulin Rouge tracta, com diu el mateix protagonista, sobre l’amor, aquell que supera totes les fronteres i uneix estretament els amants. Tot i així, com en moltes d’aquestes històries el destí és molt més poderós i prefereix jugar en contra de la parella, cosa que ens arrossega a sentir en pròpia carn el poder de la tragèdia en un estil que no s’allunya pas al de shakespeare amb la seva obra Romeu i Julieta.

Un argument no gaire enrevessat però ple de ganxo avança a ritme de cançons com Like a Virgin, de Madonna o d’altres que són versions més antigues com Diamonds are the girls best friend del sex symbol dels anys 50 Marilyn Monroe. Amb aquesta intel•ligent sel•lecció, Baz Lurhmann va aconseguir que a seva pel•lícula fos un èxit aclaparador i que, indubtablement sigui un referent pel cinema de la nostra època. Juguem amb l’exageració i l’espectacle servint-nos d’un univers ja conegut que va apareixent en formes subtils i que es fon imperceptiblement en l’entorn i el sentit de l’obra. Ric en matisos per qui coneix les referències, i escaients per qui no les conegui.