Això és el que em va dir un amic meu el 13 de gener a mitjanit. El Barça de les Sis Copes quedava eliminat d’una competició vint mesos després. L’última vegada va ser al Teatre dels Somnis amb el regal de Gianlucca Zambrota a un veterà Paul Schools que posava el Manchester en una nova final de Copa d’Europa. Vint mesos són molts mesos, i venint d’on venim, és normal que algunes persones volguessin treure ferro a la derrota i des del moment en què l’àrbitre Clos Gómez va pitar el final del partit, aquestes persones van engegar els seus mecanismes de positivització de la situació. “Tranquils nois, ens ha anat bé que ens hagin eliminat de la Copa del Rey, si és un títol menor...”. Potser sí que és un títol menor, però s’ha de remarcar que sense la Copa del Rei que va aconseguir el Barçá el 13 de maig a Mestalla, el Barça de les Sis Copes no hagués estat possible. Més que un argument això del títol menor és un tòpic com una casa de pagès. El que sí que em va tocar més la moral va ser l’altre argument que em van donar perquè aquella nit no acabés plorant com ho vaig fer: “ pensa que ara els jugadors aniran molt més descansats, només jugant el cap de setmana. Ens centrarem en la Lliga i arribarem frescs al compromís de vuitens de final davant l’Stuttgart”. Em sembla una estupidesa grandiosa. Primer de tot, crec que com aficionat al Barça el que vols és que guanyi fins i tot en els amistosos i no pot tenir res de positiu l’eliminació de la Copa del Rei. En segon lloc el que està molt clar és que aquests jugadors estan preparats per afrontar tres partits per setmana amb garanties. Per què ha de ser contraproduent jugar cada tres dies? Que no ho va fer el Barça tota la temporada passada? Que no ho van tirar endavant i van arribar fins al final en totes les competicions? Oi que sí, doncs així perquè collons m’heu de dir que és bo que ens hagin eliminat perquè aniran més descansats. Avui llegint El Mundo Deportivo he vist el que va dir Guardiola després de perdre al Vicente Calderón: “nos viene muy bien competir miércoles y domingo. Cuando no lo hacemos, hay una bajada de tensión y nos hemos dejado gente en el camino”. Sí senyor Josep, ben dit. És el que hauria d’haver dit en aquell bon amic que intentant-me animar el 13 de gener em va dir que jugant un cop per setmana tot aniria molt millor. No és veritat. El jugar un cop per setmana no et garanteix la victòria. I jugar cada tres dies, com diu en Pep, és impossible que et relaxis perquè no hi ha temps. El que estar claríssim és que els números canten per sí sols: el Barça té sis baixes per afrontar el partit davant el Racing de Santander el proper dissabte, sis baixes que s’han produït en els últims vuit dies. Precisament aquestes baixes es produeixen quan, segons el meu amic, l’equip estaria més fresc i descansat per afrontar els compromisos de lliga i els vuitens de final de la Copa d’Europa. Estimat amic, que no em vas dir que anirian tan descansats? Potser hi han anat tant de descansats, que del “no cançament” s’ha passat al relaxament que afavoreix que es produeixin lesions musculars com les que estan patint en aquests moments els jugadors barcelonistes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada