dimecres, 24 de febrer de 2010

“Coneixes en Ted?”

No parlo d’una sèrie emotiva. No és una superproducció al estil LOST. Ni una peça audiovisual complicada. Però tampoc és el seu objectiu ser-ho. How I met your mother era un petit projecte de Carter Bays i Craig Thomas per a explicar les bogeries que van fer en la seva joventut. Tot això incloent-hi grans dosis d’humor fresc, personatges molt ben aconseguits i situacions d’allò més originals que han donat com a resultat cinc temporades d’èxit als EUA i una sisena temporada en producció.

Es destacable veure com ens plantegen la història des de l’episodi pilot, doncs tota la sèrie és un flaix-back narrat per Ted Mosby (Josh Radnor), el protagonista, per tal de donar a conèixer als seus fills la història dels seus anys de solter. “Aquesta es la història de com vaig conèixer la vostra mare…”, la primera frase de la sèrie d’humor de la CBS. D’aquesta manera, la sèrie sens mostra a l’inrevés del que ens tenen acostumats, veient com el Ted ha aconseguit el seu objectiu: ser feliç i tenir una família.

A part de Ted, trobem a quatre personatges més que, d’una manera o altra, ens podrem sentir identificats: Marshall i Lily (Jason Segel, Alyson Hannigan) una feliç parella que porten tota la vida junts, Rovin (Cobie Smulders) una atractiva periodista canadenca que s’acaba de traslladar a Nova York i Barney (Neil Patrick Harris) un seductor jove de classe alta que ens sorprèn en cada un dels episodis de la sèrie.

La sèrie és pot considerar succesora de Friends, doncs realment es veu una clara semblança entre ambdós produccions. Molts poden pensar que aquesta es troba a la ombra de la mítica sèrie d’amics de Nova York, tot i que no és així. Cómo conocí a vuestra madre és una sèrie amb un humor més adaptat al moment actual, sense tabús ni prejudicis però amb una clara inspiració en Friends. A més, la curta durada dels episodis (20 min) agilita la narració, cosa que millora notablement el resultat final, donant-li llum pròpia.

Tot i això, no es tracta d’una sèrie perfecta. Els personatges són plans, potser massa tòpics, cosa que provoca, per una banda, que l’espectador els conegui ràpidament, però per l’altra, que les relacions entre els personatges siguin bastant previsibles. A més, el personatge d’en Ted en ocasions se’ns fa pesat ja que la seva contínua recerca de l’amor verdader fa que moltes vegades no toqui de peus a terra.

Per tant, si el que es busca és una sèrie complicada, amb grans càrregues emocionals i diferents trames que s’enllacen entre elles, aquesta no és la millor opció. Aquesta és una sèrie ideal per a tots aquells que busquin passar una estona gaudint d’un humor atrevit, simple, ràpid, sense tabús, actual i contagiós.