dimarts, 16 de febrer de 2010

I això és un balneari?

Diuen que un bar és un local on els amics, els coneguts i els no tan coneguts es reuneixen per parlar de les seves batalletes, o bé de la feina, de la veïna o del veí, per quedar un altre dia... o simplement per xerrar sobre els misteris de la vida mentre es prenen un cafè o una cervesa.

Diuen que un balneari és un lloc on la gent paga per estar-hi un matí o una tarda relaxant-se amb les bombolles dels jacuzzis i d’aquesta manera poder deixar enrere l’estrès de la ciutat i del treball. Diuen, també, que és un lloc tranquil on les persones respecten el silenci i el descans dels altres... Això diuen. Però precisament no és el que em vaig trobar a un conegut balneari d’Andorra el passat cap de setmana. De les tres hores que tenia reservades només vaig estar tranquil·la la primera hora i quart, ja que després tot va ser diferent: la piscina principal estava tan plena que ja no cabia ni una agulla, la cua per entrar als banys romans era com les processons de Setmana Santa i submergir-se en un jacuzzi... Impossible. Si li afegim el grup d’adolescents que, davant les mirades atònites de tots els que presenciàvem l’espectacle, cridaven i esquitxaven aigua a tothom, la tarda va ser rodona.

Aleshores, vaig refugiar-me a la sauna. Quin gran error, el meu! Aquest minúscul espai era un batibull eixordador. Era un aplec de persones que en el mateix lloc feien funcionar a l’uníson les glàndules sudorípares de la pell. Tenia la sensació que estava en un bar amb els amics on només faltaven la beguda i les patates. I això que el centre organitza grups per evitar les aglomeracions!

Resultat final: vaig sortir més estressada del que havia entrat i amb la sensació d’haver perdut els diners. Si en aquell moment hagués tingut un directiu del centre davant meu li hauria recriminat: i això és un balneari?

Sort que, a la sortida, hi havia el llibre de reclamacions.