dilluns, 15 de febrer de 2010

Mirar cap a una altra banda

Hi ha un fenomen que s’està extenent ràpidament per la nostra societat. Aquest sí que es pot considerar una pandèmia i no la Grip A, que nou mesos després de la seva aparició ha desaparegut fulminantment de les nostres vides i, a més, sense haver deixat les devastadores xifres de mortalitat que es pronosticaven. Aquest estrany fenomen pot portar a fer-se preguntes com: on han quedat els nobles cavallers de l’Edat Mitjana que lluitaven per als altres?; on està en Robin Hood, que robava els diners als rics per donar-li als pobres? O com a mínim, on hi ha un dels seus homònims en la nostra època que ens salvi de la maldat? Perquè està clar que no podem esperar a un heroi dels còmics com Superman. Ara mateix, aquest personatge no existeix. La gent només es preocupa per ella mateixa. Ja no importa el que li passi al veí, només el que em passi a mi i a la gent que m’envolta. I d’aquesta manera, succeeix el que hem vist fa quatre dies a les notícies. Un vídeo d’una càmera de seguretat de l’estació d’autobusos de Seattle recull com una noia negre està sent apallissada per altres joves mentre tres guardes de seguretat (que han d’ajudar perquè és la seva feina no per pur altruisme) estan drets al seu voltant sense moure un dit. Ells han explicat, per excusar-se, que només seguien la política de la seva empresa, qui no els deixa involucrar-se en aquest tipus d’actes. Encara que això sigui cert, no sentien, com a éssers humans, la necessitat d’ajudar a un altre que estava en problemes? Però aquestes no són les úniques persones que no han sentit que havien d’ajudar en algun moment, no ens enganyem. Només és el cas d’uns homes que no fan bé la seva feina. També podem recordar la nena que va rebre una cop de peu a la cara d’un jove nazi racista al tren de Barcelona, i vam veure com els altres passatgers no van fer res per evitar-ho. A tots ens pot la por, és cert. Però el que ha desaparegut de debò en la nostra societat és l’ajudar sense rebre res a canvi, en tots els àmbits, i sinó que li preguntin al professor Neira que no ha rebut ni les gràcies. Ell va salvar a una dona de la pallissa del seu marit i, per contra, només a vist com ella l’exculpava una vegada i una altra. Aquest fenomen que aplica habitualment tothom, com a mínim ho ha fet una vegada, és el que popularment s’anomena mirar cap a una altra banda.