dijous, 11 de març de 2010

Els fotoperiodistes encara tenen molt a mostrar

La primera conferència de l’últim dia de les Jornades Blanquerna comença amb deu minuts de retard a l’aula 202. La moderadora és Sandra Balsells, fotoperiodista i professora de la Facultat i els convidats son tres fotògrafs: Lurdes R. Basolí, Edu Bayer i Mattia Insolera, els dos primers ex alumnes del centre.

L’acte comença amb el projector sense funcionar bé, però un cop solucionat el tema, la moderadora ha començat agraint la visita dels tres professionals i dels assistents i ha demanat que seguessin els nerviosos alumnes que estaven de peu fent fotografies perque tapaven la visió del públic. Així, la professora de la facultat ha començat explicant la trajectòria professional dels conferenciants i ha donat el torn de paraula a Mattia Insolera qui, en castellà i amb accent italià ha començat parlant de la seva experiència a l’agència Grazzioneri i també de la crisi editorial que s’està vivint en aquest àmbit, ja que els fotògrafs venen o regalen les seves fotos per Internet, el que fa que moltes agències es descarreguin les fotografies directament de la web sense haver de contractar els serveis d’un professional de la fotografia, tal com va assegurar: “Vivimos en la era de Flickr, encuentras fotos donde quieres”. A continuació, ha llegit un tros de la editorial “Ojo de Pez”, el qual el va fer reflexionar en l’èxit que volen alguns fotografs com si fossin estrelles de rock’n roll, posant la fama per davant de la professionalitat. Així, ell es partidari que el fotògraf no tan sols ha de captar una bona foto, sinó que ha de captar el missatge. Abans que parlés un altre dels convidats, s’ha passat al projector el seu reportatge fotogràfic “Derechos Naufragados” (abans Limbo) sobre l’abandonament de la tripulació dels vaixells carguers.

El següent en parlar ha estat Edu Bayer, especialitzat en fotografia en premsa diària, sobre la qual ha basat bona part del seu discurs: “Crec que s’està abandonant la batalla per la fotografia de premsa diària. Les fotos en premsa son necessàries, el problema es que s’estan supeditant molt al diari. La gent que en sap no pot manar i la que mana no en sap”. Seguidament, ha dit que per ell el més important als diaris és que hi hagi fotògrafs bons, que l’editor sàpiga veure on ha d’anar la fotografia i que un maquetador posi aquesta on correspon. Abans de finalitzar el seu torn amb el seu reportatge sobre els judicis del genocidi a Ruanda, ha afirmat: “El més important és desenvolupar l’esperit crític”.

Ha continuat parlant Lurdes R. Basolí sobre el què ella espera de la fotografia i ha començat ensenyant el seu projecte fotogràfic sobre la violència a Caracas, que és el que més li ha aportat a nivell personal i professional i el que ha marcat un abans i un desprès en la seva vida. No es vol allargar massa parlant i per això sintetitza dient: “ El que és difícil és trobar un llenguatge fotogràfic propi. El que és necessari és el discurs propi, no fotografiar tan sols situacions impactants”. Dóna pas al torn de preguntes dient: “Lo important és fotografiar a través de la experiència pròpia”. Seguidament, s’obre el torn de preguntes amb la intervencio d’alguns alumnes, un d’ells li pregunta a ella: “Quins creus que són els límits del fotògraf?” al què ella ha respòs: “Els límits se’ls posa un mateix. Té molt a veure amb la experiència i la moral”.

L’acte ha finalitzat a les 11:30h amb un aplaudiment llarg als convidats, signe que el que han aportat en aquella hora i mitja ha agradat i segurament servit pel futur a molts dels assistents.