dijous, 25 de març de 2010

Javi Baena, extècnic forestal del Graf i gerent de Vallfirest S.L.: “Les idees de bomber són molt importants per la meva empresa”


Javi Baena és un jove de 25 anys que el 2007 va decidir deixar la seva feina de tècnic forestal i crear Vallfirest S.L., una empresa destinada a la investigació i el desenvolupament de noves eines en el món de l’extinció dels incendis forestals. La primera eina que va inventar, la Gorgui, és utilitzada per bombers d’arreu del món.

A què et dedicaves abans de crear Vallfirest?

Jo vaig estudiar enginyeria forestal i en tema d’incendis vaig treballar de vigilant forestal pels boscos de Vallgorguina, vaig veure que era un tema que m’interessava i vaig tenir la sort de poder entrar a la unitat tècnica Graf durant tres campanyes. Vaig marxar a fer una campanya de tècnic d’incendis a Portugal, 5 mesos assessorant nous grups que es formaven tipus Graf, i després ja vaig montar l’empresa.

Com arribes a crear Vallfirest?

Bàsicament em surt la idea de diferents eines noves per incendis forestals, començo a fàbricar-les a nivell domèstic, començo a veure que hi ha possibilitats de vendre a nivell industrial i monto l’empresa per poder-les vendre.

De què t’ha servit la carrera d’enginyeria forestal?

L’enginyeria forestal m’ha donat la base per conèixer el sector dels incendis forestals en el que treballo. Em va donar els coneixements que necesitava per treballar en aquest sector però no per desenvolupar una empresa com Vallfirest. Perquè no tinc ni coneixements de marketing, ni de direcció d’empresa, ni de contabilitat, ni d’economia… O si els tinc, els tinc molt bàsics.

Com t’ho has anat fent sense aquests coneixements per tirar endavant l’empresa?

Doncs amb asessorament extern, assessories, amb estudi. Ara mateix estic realitzant un curs de direcció d’empreses a la universitat oberta a distància i traient formació d’on puc. Trec coneixements d’on puc.

Crear Vallfirest va ser una aposta molt important.

Sí, em vaig desvincular de bombers de la Generalitat que és on estava treballant i vaig apostar per la meva pròpia empresa. Econòmicament va ser una aposta molt important, no només meva sinó també a nivell familiar. Ara fa tres anys que vaig montar l’empresa i no me’n penedeixo pas d’haver donat el pas, però sí que és difícil començar i veurem amb els anys quins són els fruits. Hi ha molts dies que et planteges què és el que has fet.

Quès és el que fa que acabis creant Vallfirest?

Persones de confiança, excaps, que em diuen que tinc productes bons en un sector que fan falta productes com els meus. Em diuen que ho provi, que monti l’empresa i a veure què. En un primer moment no havia de dedicar tota la meva jornada a l’empresa. Jo pretenia continuar fent la meva feina de tècnic en incendis forestals, feines de campanya, i a més a més tenir uns productes per distribuir. Però vaig començar, l’empresa em va anar absorbint, em van començar a sortir noves idees, vaig començar a dissenyar nous productes i m’hi he tingut que acabar dedicant a jornada complerta.

Quan decideixes fer el pas i crear l’empresa, què et diuen a casa?

A la meva família al principi li va costar molt perquè estar a Graf els últims quatre anys i de sobte desvincular-me d’aquell camí, d’aquella aposta, doncs els hi va sobtar i van posar en dubte la meva idea de montar l’empresa. Finalment vaig prendre la decisió, no sé si raonada o no, i al final em vaig deixar endur.

Quins són els teus invents?

La primera eina que vaig inventar va ser la Gorgui, que és una eina multifuncional.Després vaig fer l’antorxa petita de goteig, bombes portàtils d’alta pressió i nous equips de protecció dins de vehicles. Vaig començar amb la Gorgui però després l’I + D s’ha anat exagerant cada vegada més .Una idea m’ha portat a l’altra i cada vegada he escoltat més el personal que treballa en incendis forestals i m’han anat demanant més coses que faltaven i després jo les desenvolupo i les acabo fabricant. Els bombers em diuen les necessitats que tenen, penso com solucionar-les i intento crear productes que satisfacin aquestes necessitats.

Quin és el procés des de que tens la idea fins que s’acaba fabricant l’eina?

És un procés dur, sobretot econòmicament, i encara més en el meu cas perquè no em puc dedicar a l’I +D de manera íntegra. M’haig de dedicar a les altres feines de l’empresa, les d’administració: fer pressupostos, factures, problemas varis que no em permeten estar les vint-i-quatre hores dissenyant productes i pensar en nous projectes.

La Gorgui va ser l’inici no?

La Gorgui és l’emblema de l’empresa, és una eina que bàsicament compleix les funcions de les quatre o cinc eines que s’utilitzen en incendis forestals, les quals no eren eines dissenyades expressament per incendis sinó que eren eines que provenien de l’agricultura i que portaven utilitzant-se desde fa 50 o 60 anys. L’objectiu va ser reunir en una sola eina les funcions mínimes i més interessants d’aquestes eines, de manera que es convertís en una eina vàlida per l’extinció d’incendis. I bàsicament el que fa és que augmenta l’operitivitat, augmenta l’eficiència, facilita el transport, i va ser una idea que suposo que va tenir molta gent abans que jo però ningú la va tirar endavant amb èxit.

Tot va començar amb la Gorgui 1, ara la 2. Vindrà la 3? Es pot milllorar enacra més?

Es pot millorar però suposo que amb quatre o cinc anys quan surtin materials que no siguin ferros i tinguin dureses importants i siguin reciclats es podrà millorar. Però pel que fa el disseny, està portat al límit.

T’agradaria tornar al Graf?

Tinc la sort de poder continuar fent feines de Graf gràcies a un conveni i gràcies a la meva participació en el desenvolupament d’aquests productes de bombers i de tant en tant vaig a provar el meu material. Però no és el mateix que participar activament en extinció ni poder estar en campanya. Ho trobo a faltar a vegades, però bé, és la part a la que he tingut que renunciar després de crear l’empresa.

La impossibilitat de dedicar-te més a l’extinció seria la part negativa d’haver creat l’empresa. I la positiva quina seria?

Bé, és el fet que es tracta d’un projecte personal i t’omple veure que els teus productes canvien i milloren el món dels incendis forestals .

Vas començar des de zero. Com ha anat?

M’ho he fet tot jo. En un primer moment vaig necessitar suport econòmic de la meva família i després també he necessitat l’ajuda de bancs i de socis perquè necessites molta liquidesa econòmica per qualsevol projecte. L’I +D és molt car. Necessites ajudes.

Els americans ja estan copiant la Gorgui. Com ho portes?

Intentes fer patents però avui en dia el tema de les patents és un tema complicat i quan te n’adones que t’estan copiant fa ràbia, però per altra banda veus que vas per bon camí ja que t’estan intentant imitar. El que faig per lluitar amb la competència és seguir treballant, fent nous productes, fent marca, fent nom i procurant que els teus productes siguin molt millor que els altres i procurant que les administracions a l’hora de comprar una eina comprin la de Vallfirest, per qualitat i per nom.

Parles de marca. Com veus la marca Vallfirest?

Mirat des de fora començo a veure ja bons productes, bones distribucions, veig bon nom, veig reconeixement a la meva feina. Reconeixement de companys bombers que estan treballant en campanyes d’incendis, veig que és coneguda i que la marca té bon nom. Això t’omple de debò i fa que te’n vagis a dormir tranquil.

En quins projectes estàs treballant en aquests moments?

Penso que a partir d’ara, i després del que va passar a Horta de Sant Joan a l’estiu, el futur està en sistemes d’autoprotecció i equips de protecció en cas d’accident, tant en vehicles com fora. Equips de respiració d’emergència. En aquest camp és en el que m’he centrat aquests últims mesos.

Què va faltar a l’incendi d’Horta??

Bàsicament els equips de respiració en cas d’emergència que haguessin evitat la intoxicació per monòxid. I amb aquests sistemas algun dels cinc bombers morts hagués pogut salvar la vida.

No el portaven?

No es portaven, no s’utilitzaven en el món dels incendis forestals perquè no estaven dissenyats per poder portar a sobre. El volum i el pes no són els adequats per tal que els bombers els puguin dur a sobre en l’extinció d’incendis.

Vallfirest ha fet aquest equip?

Sí, Vallfirest ha fet a aquest equip de respiració pensat i dissenyat per poder dur en l’equip bàsic d’un bomber.

Quines són les teves prespectives de futur?

Espero que aquests productes que invento es converteixin en necessaris dins del món dels incendis forestals, i que el nou material que estem desenvolupant s’estabilitzi. Les perspectives són bones.

Quin és el camí que creus que has de seguir?

Continuar sempre escoltant les necessitats dels bombers per satisfer-les. Crec que aquest sector no tenia una empresa com Vallfirest amb personal que conegués les necessitats i disposada a gastar temps i diners en la investigació i desenvolupament de nous productes.

El contacte amb els bombers és el que et permet desenvolupar els teus projectes?

Aquest contacte és la base dels meus projectes. Si Vallfirest no tingués contacte amb els bombers Vallfirest passaria a ser una empresa com totes les altres, una empresa distribuidora. És importantíssim estar al costat dels professionals, escoltar-los i intentar satisfer les seves necessitats. Les idees de bomber són molt importants per la meva empresa.