dijous, 25 de març de 2010

Dani Gil: “Entrar en un lloc abandonat és com fer un viatge al passat, traslladar-se a una altra època”

Dani Gil té 27 anys i va néixer a Barcelona però fa poc que s’ha independitzat i actualment resideix a Viladecans. Només fa tres anys que va començar a visitar llocs abandonats però afirma que de petit ja li agradava explorar o fer excursions a la muntanya. Actualment ha convertit el seu hobby en una de les seves grans passions, fins i tot, es planifica les vacances per continuar visitant llocs nous. Per poder mostrar-los a tothom va crear un blog: http://www.ultima-visita.blogspot.com/ que compta amb un gran nombre de visites diàries. A més, també col·labora en un fòrum, CELA (Club de Exploradores de Lugares Abandonados), que compta amb una televisió per Internet on es pengen vídeos dels llocs visitats.

“Exploradors urbans” és com us definiu. Per ser-ho, quins requisits creus que s’han de tenir? Teniu algunes normes?

Crec que per ser un bon explorador urbà s’han de tenir clares i complir una sèrie de normes molt senzilles i fàcils que es podrien resumir en quatre punts. En primer lloc, no ser vistos, ni en entrar, ni en sortir. En segon lloc, no trencar mai cap finestra ni forçar cap porta per entrar. Si no es pot entrar de manera natural esperarem una altra ocasió. Tampoc es pot robar cap objecte dins del lloc abandonat. Ni pintar les parets, és a dir, no vandalitzar el lloc. L´únic record que ens emportem son les fotografies que obtenim. Per últim, tractem de preservar aquests llocs abandonats no publicant les localitzacions, únicament ho compartim amb gent de la nostra confiança.

Com va sorgir la idea de començar a visitar llocs abandonats i de crear un fòrum exclusivament dedicat a això?

Tot va començar al setembre de 2007 quan estava passant uns dies a casa d’uns amics de Saragossa i em van proposar fer una visita a un poble de Terol que es diu Aliaga per entrar en una central tèrmica abandonada. Al principi em va sobtar, i més encara quan em van explicar que ells visitaven llocs abandonats. En aquell moment ho veia com una afició freak. Tot i així, els vaig acompanyar i l’experiència va ser molt positiva. Em va agradar tant que quan vaig arribar a Barcelona vaig començar a introduir-me en aquest món. El primer que vaig fer va ser registrar-me al CELA que ja feia 3 anys que existia i on, a poc a poc, vaig anar coneixent a gent amb la mateixa afició.

Actualment, quants membres hi ha al fòrum?

El CELA té més de 1000 persones registrades. Tot i que només hi participen uns 40 o 50 d’arreu d’Espanya. D’aquests, només ens coneixem personalment i hem coincidit en sortides 20. Encara que al final cadascú acaba explorant amb la gent que té més confiança.

Teniu algun espai reservat únicament pels membres?

Sí. Hi ha una zona on només pot entrar la gent de confiança. Bàsicament som els que ens coneixem en persona i dels que coneixem al 100% les seves intencions. Actualment a Espanya només hi ha 17 persones membres del CELA que tinguin accés a aquest espai.

Hi ha més dones o homes?

Hi ha homes i dones, encara que no ho sembli aquesta afició també té adeptes femenines.

Quants llocs has visitat en total i amb quin et quedaries si n’haguessis de triar un?

Molts, hauré visitat prop de 100 llocs abandonats entre Espanya, Bèlgica, França, Regne Unit i Alemanya i la veritat és que m’és difícil triar-ne un. Sobretot guardo amb molt d’afecte un parell. La primera fábrica en bon estat que vaig visitar, ara fa més de dos anys. Es deia “Forners de Mataró, S.A.” i fa poc que l’han destrossat. Quan hi vaig entrar encara es podien veure els ordinadors a les oficines. També destaco un castell que vam visitar a principis d’aquest any i que ho conservava absolutament tot, inclús documents que dataven de 1890, roba, una armadura medieval, els mobles, etc.

Quina sensació es té quan s’entra en un lloc abandonat?

És una sensació d´incògnita, de no saber que et trobaràs, de no saber el que t´espera quan gires un passadís, quan obres una porta o quan tafaneges dins d´un armari. Tot això unit al silenci que es palpa a l´interior d´aquests llocs i a l’olor. És un cúmul de sensacions molt diferents i sovint contradictòries.

T’has trobat en alguna ocasió amb impediments per part de les autoritats a l’hora d’accedir a algun un lloc abandonat?

Sempre, perquè estem en la línia de la il·legalitat. Encara que mai trenquem res, ni robem, no deixem d´estar fent una incursiò a una propietat privada i, si volen, ens poden buscar un problema. Tot i així, fins ara mai n’he tingut cap. Només un parell de vegades ha entrat la policia a buscar-nos en un lloc abandonat. Una va ser en un parc aquàtic on vaig poder escapar-me per la part del darrera i una altra en sanatori de Madrid, on la policia també va entrar a buscar-nos, però ens vam amagar a l’última planta i, afortundament, no van passar del pati exterior.

Quin ha estat l’objecte més curiós que has trobat en alguna de les visites?

N’he trobat moltíssims. Per exemple, pessetes dins un sobre, maquinària totalment preparada per començar a funcionar, material de laboratori, fitxes mèdiques en un antic dispensari de l’any 1950. També recordo una guia de telèfon de l´any 1927 amb la publicitat de l`època. Són moltes coses per només escollir-ne una.

Has viscut durant alguna situació perillosa durant alguna visita?

Perillosa la veritat és que no. Abans d´entrar en un lloc sempre ens assegurem que no estigui vigilat i que no hi hagi ningú al voltant que pugui avisar a la policia. També en verifiquem l’estat. Fins ara mai hem tingut cap ensurt ni ens ha caigut un sostre o una paret.

Una situació sorprenent...

Va ser quan ens va enxampar un vigilant de seguretat en un lloc abandonat que era propietat d´AENA. Quan ens pensàvem que avisaria la policia em va dir que m´havia vist per la tele i que coneixia més o menys la nostra afició. Finalment i després d’algunes preguntes ens va deixar marxar.

Hi ha fòrums a nivell europeu o internacional?

Les trobades a nivell europeu les organitza un fòrum anomenat URBEXFORUM, que és com el CELA però a nivell europeu i en el qual només es pot participar en anglès. Vaig tenir la sort de ser el segon espanyol acceptat com a membre amb accés a tots els apartats fa dos anys. Actualment en som uns 5 o 6 en total.

El Club CELA ha participat en trobades a nivell europeu, com s’organitzen? Col·laboreu amb fòrums locals dels llocs que visiteu o n’hi ha algun que concentri a gent de tots els països?

L' Explo és com s’anomena aquesta trobada anual que s´organitza una vegada a l´any per la zona de Bèlgica o d´Alemanya. Es visita un lloc que sol estar tancat i amb vigilància. Cal dir que prèviament s’obtenen els permisos correspontents. L’objectiu és interactuar amb exploradors d’aquests països. He de dir que en els últims dos anys, només hem sigut 3 espanyols en aquesta trobada. Esperem que aquest any s’animi algú més.

Amb l’ajuda dels blogs heu pogut arribar a molta més gent que si ho haguéssiu hagut de fer a través dels mitjans convencionals. Consideres que és un avantatge o un inconvenient, el fet que més gent conegui aquests llocs i que els visiti?

Vaig crear ULTIMA - VISITA perquè volia compartir les meves fotos i experiències a la xarxa i així poder arribar a la gent, però reconec que es un problema. L´any passat hi va haver un boom amb aquesta afició. Ens van convidar a participar en programes a nivell nacional, com per exemple a MILENIO 3, d´Iker Jimenez o, a Radio Nacional d´Espanya. També a programes de televisió com “A Fondo” d´Antena 3 o “GENTE” de TVE. Aquesta afició, que fins aleshores era minoritària, es va fer més global i el CELA va patir una invasió de noves incorporacions. Lamentablement, la gent no sempre compleix les nostres normes i vandalitza aquests llocs. Ens hem endut algun disgust però procurem mantenir en secret la localització dels millors llocs per salvaguardar-los d’aquesta gent.







2 comentaris:

Marta Carreras ha dit...

Maria m'ha agradat molt!La veritat,mai havia sentit cap personatge amb aquesta afició! M'ha agafat ganes d fer-ho jo i tot!Ben triat! Ara,la pregunta de si hi ha+nois que noies?

Marta Carreras ha dit...

Maria m'ha agradat molt!La veritat,mai havia sentit cap personatge amb aquesta afició! M'ha agafat ganes d fer-ho jo i tot!Ben triat! Ara,la pregunta de si hi ha+nois que noies?