dijous, 11 de març del 2010

Fundació Vicente Ferrer: 6 projectes que han ajudat més de 2.000 pobles

L’aula 201 està plena de càmeres i ordinadors portàtils que esperen una conferència on la solidaritat en serà l’epicentre: S’espera la presència de Lancy Dòdem, la portaveu de la fundació Vicente Ferrer. Quan ha arribat el moderador, Lluís Jornet ha fet una breu presentació i de seguida s’ha donat pas al cos central de l’acte.

Dodem s’ha aixecat tot dient que preferia fer la presentació dreta i s’ha acostat al faristol de les presentacions. Ha iniciat el discurs parlant primerament del seu país, la Índia, i la manera de viure que la envolta. Ha trencat el mite de que és un país que s’està desenvolupant molt, ja que és una part molt petita aquesta que avança; la majoria de persones es troben vivint al camp, ruralment. No els hi importa ni el passat ni el futur, sinó el present, l’endemà no forma part de les seves prioritats. Ha mencionat el sistema de castes i la repercussió que segueix tenint actualment tot i que fos abolit al 1950.

La xerrada sobre la fundació ha començat pròpiament dit a partir de la menció dels intocables, les persones que no tenen cap mena de drets ni accés a l’educació ni a ajudes. Vicente Ferrer aposta per les ajudes a llarg termini per a que aquestes persones puguin anar prosperant.

La fundació va començar pel 1969 i fins al 1996 comptava amb l’ajuda d’altres ONG fins que poc a poc s’ha anat estenent l’ajuda. S’ha arribat als 2.000 pobles amb els 6 principals plans d’ajuda que s’imparteixen als nens dones i famílies per a que no emigrin a les ciutats i caiguin en la misèria.

A mitja conferència han passat un vídeo d’onze minuts on s’explicava de nou aquests plans de la fundació: educació als infants, salut, pla anti seqüera, fons comú per a les dones i ensenyança d’un ofici per als discapacitats.

La conferenciant ha explicat a mida que el temps anava passant també algunes anècdotes personals que acabaven d’exemplificar les idees que intentava transmetre al públic. Finalment s’ha obert el torn de preguntes pertinent que ha finalitzat amb un gran aplaudiment per part de tots els presents.