Fa temps que els dispositius mòbils han perdut la utilitat que els va caracteritzar anys enrere. Els mòbils tenen, avui en dia, un doble ús: un d’ells orientat a l’entreteniment –Internet, mp3, càmera fotogràfica o de vídeo, etc.– i l’altre, cada vegada més irrellevant, orientat al control dels tutors. Amb aquesta idea, Daniel Aranda –professor titular de la UOC i doctor per la FCB– iniciava l’acte Els joves i el mòbil: oci, comunicació personal i nous usos professionals, que va tenir lloc ahir a la Facultat de Ciències de Comunicació Blanquerna. David Casacuberta – professor de filosofia de la ciència a la UAB i assagista– i Jorge Luís Marzo –escriptor i professor a Elisava/UPF– van aportar els seus punts de vista davant el relleu que estan prenent, cada vegada més, els aparells mòbils en les nostres vides.
David Casacuberta va posar l’accent a una nova forma d’entendre els mòbils cada vegada més freqüent: la d’utilitzar-los com a mitjà tàctic, és a dir, com un “mitjà amb el qual el ciutadà s’apodera dels mass media per criticar, revisar o valorar les accions dels que estan al poder”, explica Casacuberta. Per tal que el públic es familiaritzés amb aquest concepte, el convidat va presentar diverses formes d’utilitzar el mòbil com a mitjà tàctic. Va parlar, en primer lloc, de l’organització de mobilitzacions, una utilització que no té gaire sentit sense els missatges de text (SMS), l’eina clau. El conferenciant ho exemplifica amb el cas de Filipines l’any 2001, on el descontentament social va provocar una mobilització contra el president Josep Estrada que, finalment, va acabar dimitint. La difusió d’informació és una altra tasca que es pot exercir a través del mòbil, sobretot als països en via de desenvolupament. “A Palestina, per exemple, està triomfant el servei telefònic Souktel –www.souktel.com–, un servei que, mitjançant missatges de text, permet posar en relació determinades persones amb diferents llocs de treball, agències, etc.” explica Casacuberta. L’assagista va enumerar, també, alguns dels avantatges i inconvenients que ens ofereixen els dispositius mòbils. “Són més barats, fàcils d’utilitzar, descentralitzats i massius” apunta Casacuberta, “però també presenten problemes com la pèrdua de privacitat, fiabilitat, propietat de dades o jurisdicció”.
A diferència de Casacuberta, Jorge Luís Marzo va aportar una mirada més oberta en referència als dispositius mòbils i es va centrar bàsicament en un dels inconvenients que presenten aquests indispensables aparells en les nostres vides: la pèrdua d’intimitat. “Les tecnologies no ens fan més privats ni més íntims”, manifesta J. Luís Marzo, “sinó que ens permeten negociar aquestes fronteres entre la intimitat i la seva relació amb els altres”. Un altre concepte que introdueix Marzo, bastant lligat a la privatització i a la mobilitat, és el de la cultura de l’autogestió: “ha nascut el que s’entén per cultura del self-service o del do it yourself” és a dir, una cultura low-cost on tot ens ho fem nosaltres i no necessitem ningú que ens ho faci. “La gent, voluntàriament, fa de director de la seva pròpia vida en un espai públic privatitzat a través de la mobilitat”
Recapitulant, no van ser insuficients ni pobres els punts de vista que es van recollir i defensar a Els joves i el mòbil: oci, comunicació personal i nous usos professionals sobre l’incert futur de la tecnologia mòbil. I és que el mòbil entès com a simple dispositiu de comunicació verbal s’ha situat en darrer terme, ha passat a ser, tal com afirma Daniel Aranda, “tan sols una excusa per què un jove pugui adquirir el seu primer dispositiu”. Un dispositiu que, sens dubte, li oferirà multiplicitat d’oportunitats que encara desconeix.
David Casacuberta va posar l’accent a una nova forma d’entendre els mòbils cada vegada més freqüent: la d’utilitzar-los com a mitjà tàctic, és a dir, com un “mitjà amb el qual el ciutadà s’apodera dels mass media per criticar, revisar o valorar les accions dels que estan al poder”, explica Casacuberta. Per tal que el públic es familiaritzés amb aquest concepte, el convidat va presentar diverses formes d’utilitzar el mòbil com a mitjà tàctic. Va parlar, en primer lloc, de l’organització de mobilitzacions, una utilització que no té gaire sentit sense els missatges de text (SMS), l’eina clau. El conferenciant ho exemplifica amb el cas de Filipines l’any 2001, on el descontentament social va provocar una mobilització contra el president Josep Estrada que, finalment, va acabar dimitint. La difusió d’informació és una altra tasca que es pot exercir a través del mòbil, sobretot als països en via de desenvolupament. “A Palestina, per exemple, està triomfant el servei telefònic Souktel –www.souktel.com–, un servei que, mitjançant missatges de text, permet posar en relació determinades persones amb diferents llocs de treball, agències, etc.” explica Casacuberta. L’assagista va enumerar, també, alguns dels avantatges i inconvenients que ens ofereixen els dispositius mòbils. “Són més barats, fàcils d’utilitzar, descentralitzats i massius” apunta Casacuberta, “però també presenten problemes com la pèrdua de privacitat, fiabilitat, propietat de dades o jurisdicció”.
A diferència de Casacuberta, Jorge Luís Marzo va aportar una mirada més oberta en referència als dispositius mòbils i es va centrar bàsicament en un dels inconvenients que presenten aquests indispensables aparells en les nostres vides: la pèrdua d’intimitat. “Les tecnologies no ens fan més privats ni més íntims”, manifesta J. Luís Marzo, “sinó que ens permeten negociar aquestes fronteres entre la intimitat i la seva relació amb els altres”. Un altre concepte que introdueix Marzo, bastant lligat a la privatització i a la mobilitat, és el de la cultura de l’autogestió: “ha nascut el que s’entén per cultura del self-service o del do it yourself” és a dir, una cultura low-cost on tot ens ho fem nosaltres i no necessitem ningú que ens ho faci. “La gent, voluntàriament, fa de director de la seva pròpia vida en un espai públic privatitzat a través de la mobilitat”
Recapitulant, no van ser insuficients ni pobres els punts de vista que es van recollir i defensar a Els joves i el mòbil: oci, comunicació personal i nous usos professionals sobre l’incert futur de la tecnologia mòbil. I és que el mòbil entès com a simple dispositiu de comunicació verbal s’ha situat en darrer terme, ha passat a ser, tal com afirma Daniel Aranda, “tan sols una excusa per què un jove pugui adquirir el seu primer dispositiu”. Un dispositiu que, sens dubte, li oferirà multiplicitat d’oportunitats que encara desconeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada