dimecres, 10 de març de 2010

Lancy Dodem: "En la Índia, si eres mujer y discapacitada estás perdida"

La Índia és un país de grans contrastos. Actualment, està patint un desenvolupament molt ràpid del sector industrial però que tan sols beneficia a una minoria de la població. Com no podia ser d’una altra manera, els joves indis són qui han d’impulsar el país endavant per llimar les enormes diferències existents entre les diferents castes. Amb aquesta confiança dipositada en els joves, la conferència “La fundació Vicente Ferrer: joves d’Anantapur, el motor del canvi” ha volgut sumar-se a les Jornades de Comunicació Blanquerna aportant el seu gra de sorra.
Lancy Dodem, portantveu de la fundació, ha parlat sobre els problemes i les desigualtats que viu el seu país. És en aquest context on la Fundació Vicente Ferrer porta treballant des de 1969.
En una aula mig plena, Dodem ha explicat la realitat actual del seu país. “Hay muchas Índias dentro del país, pero se puede dividr en la Índia moderna y la Índia rural” ha exposat el cooperant. A la Índia, les castes serveixen per classificar a la societat. Hi ha quatre castes i després existeixen els anomenats “intocables”. Aquests són persones que la gent no vol mirar i, ni tan sols trepitjar la seva ombra. A la Índia rural, els “intocables”pateixen molta més discriminació que a la Índia moderna i allà hi és la fundació per activar els seus projectes.
La fundació ha creat infinitat de projectes a Anantapur, al sud de la Índia. Un dels estendards de la fundació ha estat la defensa de la dona. “En Índia, la mujer es una carga. Cuando nace un niño, los padres reparten dulces; cuando nace una niña, ponen caras tristes” ha explicat Lancy Dodem. Vicente Ferrer sempre havia tingut molt clar que la dona estava en una situació d’inferioritat respecte l’home en aquest país. És per aquesta raó que, des de que al 1969 va fundar la organització, aquesta ha ajudat a les dones mitjançant l’anomenat “Fondo económico para las mujeres” que servia perquè poguessin emancipar-se i crear els seus propis negocis. Entre la estupefacció de les fortes paraules que utilitzava per descriure com veuen els indis les dones, també ha comentat que la fundació ensenya als habitants de més de 300 pobles tècniques agrícoles i de reg per poder subsistir en èpoques de llargues sequeres. “Otra preocupación que tiene la fundación es la ayuda a niños discapacitados. En la Índia, los hijos sirven para realizar los sueños de los padres, pero si son discapacitados no sirven. Algunos los tiran dentro de los pozos” ha exposat el portantveu. Per aquesta raó, la fundació disposa d’un centre de manualitats on aquestes persones poden crear productes que desrpés es venen a España. D’aquesta manera obtenen un sou i poden sobreviure entre la misèria. "En la Índia, si eres mujer y discapacitada estás perdida" ha conclòs Dodem. Per últim, una de les accions amb les que la fundació està més orgullosa és amb la construcció de vivendes. N’han construït més de 300.000 però aquesta construcció es fa conjuntament amb la família que hi viurà que, a més, ha de pagar una part molt petita del cost.
Per finalitzar la conferència, Lancy Dodem ha ensenyat un vídeo on explicava més detalladament els projectes que s’estaven efectuant a Anantapur. La xerrada ha acabat amb una frase molt significativa de Vicente Ferrer abans de morir: “La pobreza se puede erradicar si la humanidad se lo propone”. Esperem que sigui cert.