dimarts, 9 de març de 2010

“L’impacte de les sèries” finalitza amb menys de la meitat d’oïents

L’acte moderat per Laia Aguilar, guionista de sèries de televisió com Vendelplà o Infidels, acaba amb una tercera part d’espectadors menys que quan ha començat. En aquest hi intervenien tres personalitats amb visions diferents sobre el tema: Alejandro Gómez, Joan Bas i Toni de la Torre.

Després de la presentació inicial de Laia Aguilar per tal d’introduir el tema, s’ha donat pas a l’intervenció d’Alejandro Gómez, exdirector de TV2. Gómez, en una intervenció ràpida, ha mostrat la seva opinió sobre la ficció en l’actualitat. Poc després s’ha extés en els avantatges d’aquest gènere, tals com la fidelització de l’espectador, el prestigi que comporta, la capacitat de repetició i la seva llarga vida comercial. A més, ha exposat també els desavantatges que comporta el gènere per a les productores ja que aquest és molt car, comporta molt de risc, té una producció molt lenta i la desició de la data d’emissió és complicada. Finalment, ha fet una crítica a l’extensió innecessària que adopten algunes sèries.

En segon lloc ha intervingut Joan Bas, conseller-delegat de Diagonal TV, el qual ha exposat, al llarg del seu temps de parla, les diferents sèries que ha produït Diagonal TV. D’aquesta manera, ha explicat els motius per els quals les sèries exposades han o no triunfat.

L’últim convidat a l’acte, Toni de la Torre, ha basat el seu discurs en les sèries nord-americanes. Per a fer-ho ha establert una data significativa a nivell mundial: l’onze de setembre del 2001. De la Torre diu que la caiguda de les Torres Bessones va provocar una angoixa que el cinema no ha sabut solucionar. Aquesta angoixa la relonen les sèries ja que expressen els temors de la societat del moment incorporant “enemics desconeguts”. A banda d’això, creu que l’èxit de les sèries nord-americanes és també gràcies a Internet ja que ha servit com a pont entre l’espectador espanyol i les sèries estatunidenques. La indústria, tal i com explica, s’ha sabut adaptar a aquest fet, cosa que ha fet que els guionistes pensin en Internet a l’hora de crear la sèrie. Tot això incloent diversos exemples de produccions nord-americanes amb trames molt diferents.

Per a concluir, es podria dir que l’acte no es trobava suficientment preparat ja que els convidats semblava que desconeixessin per complet el que els altres exposaven. Aquest fet s’ha pogut veure clarament a la ronda de preguntes ja que aquestes anaven dirigides a una persona en concret, sense que els demés convidats tinguessin una opinió clara per tal de crear diàleg. A més, l’expressió i vocalització d’algun dels assistents resultava massa ràpida o massa lenta per a la dinamització de l’acte, cosa que ha provocat la marxa massiva de la majoria dels alumnes que havien assistit a aquest.