Lost. House. Ventdelplà. The Simpsons. Los Serrano. No és necessari aclarir que aquests títols no són pas de films ni d’obres de teatre. Són sèries que avui en dia veiem a la televisió. Els joves, sobretot, fan un gran seguiment d’aquestes sèries tan d’àmbit nacional com internacional. Per aquesta raó, en el marc de les XVI Jorndades de Comunicació Blanquerna, que aquest any aborden el tema “Aire fresc! Joves emprenedors preparats per a liderar el futur de la comunicació”, no podia faltar una conferència dedicada íntegrament al impacte que tenen les sèries en els joves. Com era d’esperar, l’assistència de joves a la conferència ha estat notable. Laia Aguilar, ex alumne de la Facultat de Comunicació Blanquerna i moderadora de l’acte, ha remarcat la creixent demanda de sèries americanes en el públic espanyol, sobretot entre els més jove.
I aquests, els joves, han parat màxima atenció quan Toni de la Torre, analista televisiu i col·laborador d’El Món a Rac 1, ha dedicat la seva explicació a parlar sobre les sèries americanes. Utilitzant fragments de Lost i V, de la Torre ha afirmat que els atemptats de l’11 de Setembre han creat una angoixa a la ment dels espectadors que el cinema no ha estat capaç de plasmar amb tanta exactitud com les sèries de ficció. Serials com Lost, responen a un esquema molt propi de la mentalitat després de l’11-S. Els personatges d’aquesta sèrie s’han d’enfrontar a uns desconeguts que els volen matar i no saben qui és bo i qui no, si l’amenaça és el que tenen al costat o el de més enllà. “L’enemic no és conegut i el fet de no saber si és a prop teu o no, crea desconfiança i sobretot angoixa” ha remarcat l’expert. Així com el cinema no té l’espai ni el temps suficients per fer aflorar aquestes preocupacions, les sèries argumenten a la perfecció els temors de la societat. Tot i això, també ha destacat la importància d’Internet en la diversificació de les sèries a tot el món. “Gràcies als chats d’Internet, els guionistes de les sèries poden saber què en pensa la gent sobre un personatge o sobre un fet, i poden anar modificant la sèrie” ha explicat de la Torre.
A la xerrada també hi ha assistit Alejandro Gómez Lavilla, col·laborador en diferents produccions de La 2 i Telecinco, que ha afirmat que les sèries de ficció són molt cares de produir. “La ficción es el producto estrella de las televisiones, pero es muy caro de producir” ha exposat tot just començar. També ha volgut deixar molt clar que l’únic objectiu que busquen les cadenes de televisió és la fidelització de l’espectador per aconseguir un bon share, cosa que amb les sèries de ficció aconsegueixen. Gómez Lavilla no s’ha mostrar molt positiu amb el tracte que reben les sèries a les televisions. “La televisión es un medio caníbal, con miedo a fracasar” ha explicat el ponent. Entre algunes rialles del públic, Alejandro Gómez Lavilla ha afirmat que el públic espanyol és “tonto” perquè no admet canvis horaris. “Si el lunes toca CSI, CSI serà; si el martes toca Lost, Lost serà” s’ha referit l’expert.
En el àmbit de les sèries nacionals, Joan Bas, conseller delegat de la productora Diagonal TV i copropietari juntament amb Josep María Benet i Jornet, ha fet un anàlisi cronològic de les diferents sèries que havien creat. La sèrie que va donar el tret de sortida a anys d’èxit televisiu de la productora va ser Poblenou. Diagonal TV va demostrar que també era possible crear ficció nacional. Al 1996 va estrenar-se Nissaga de Poder, consolidant l’èxit d’aquest gènere en les programacions. Altres sèries conegudes com Ventdelplà, Amar en tiempos revueltos o La Señora han consolidat, tan en àmbit català com espanyol a la productora i a les sèries de ficció.
I aquests, els joves, han parat màxima atenció quan Toni de la Torre, analista televisiu i col·laborador d’El Món a Rac 1, ha dedicat la seva explicació a parlar sobre les sèries americanes. Utilitzant fragments de Lost i V, de la Torre ha afirmat que els atemptats de l’11 de Setembre han creat una angoixa a la ment dels espectadors que el cinema no ha estat capaç de plasmar amb tanta exactitud com les sèries de ficció. Serials com Lost, responen a un esquema molt propi de la mentalitat després de l’11-S. Els personatges d’aquesta sèrie s’han d’enfrontar a uns desconeguts que els volen matar i no saben qui és bo i qui no, si l’amenaça és el que tenen al costat o el de més enllà. “L’enemic no és conegut i el fet de no saber si és a prop teu o no, crea desconfiança i sobretot angoixa” ha remarcat l’expert. Així com el cinema no té l’espai ni el temps suficients per fer aflorar aquestes preocupacions, les sèries argumenten a la perfecció els temors de la societat. Tot i això, també ha destacat la importància d’Internet en la diversificació de les sèries a tot el món. “Gràcies als chats d’Internet, els guionistes de les sèries poden saber què en pensa la gent sobre un personatge o sobre un fet, i poden anar modificant la sèrie” ha explicat de la Torre.
A la xerrada també hi ha assistit Alejandro Gómez Lavilla, col·laborador en diferents produccions de La 2 i Telecinco, que ha afirmat que les sèries de ficció són molt cares de produir. “La ficción es el producto estrella de las televisiones, pero es muy caro de producir” ha exposat tot just començar. També ha volgut deixar molt clar que l’únic objectiu que busquen les cadenes de televisió és la fidelització de l’espectador per aconseguir un bon share, cosa que amb les sèries de ficció aconsegueixen. Gómez Lavilla no s’ha mostrar molt positiu amb el tracte que reben les sèries a les televisions. “La televisión es un medio caníbal, con miedo a fracasar” ha explicat el ponent. Entre algunes rialles del públic, Alejandro Gómez Lavilla ha afirmat que el públic espanyol és “tonto” perquè no admet canvis horaris. “Si el lunes toca CSI, CSI serà; si el martes toca Lost, Lost serà” s’ha referit l’expert.
En el àmbit de les sèries nacionals, Joan Bas, conseller delegat de la productora Diagonal TV i copropietari juntament amb Josep María Benet i Jornet, ha fet un anàlisi cronològic de les diferents sèries que havien creat. La sèrie que va donar el tret de sortida a anys d’èxit televisiu de la productora va ser Poblenou. Diagonal TV va demostrar que també era possible crear ficció nacional. Al 1996 va estrenar-se Nissaga de Poder, consolidant l’èxit d’aquest gènere en les programacions. Altres sèries conegudes com Ventdelplà, Amar en tiempos revueltos o La Señora han consolidat, tan en àmbit català com espanyol a la productora i a les sèries de ficció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada