dimecres, 10 de març del 2010

El futur de la sèries de televisió: un pas més cap a la finestra única

En un context de creixent demanda de sèries de televisió a Espanya; Alejandro Gómez Lavilla, Joan Bas i Toni de la Torre, tots tres especialistes en l’àmbit de la comunicació, es reuneixen per a debatir quin ha estat i sobretot, quin és l’impacte d’aquest gènere televisiu en la nostra societat actual.
En motiu de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna, tots tres conferenciants seuen davant dels estudiants per a explicar quina és la fórmula de l’èxit de les sèries televisives i com afronten el repte els professionals de la comunicació audiovisual. L’encarregada de moderar aquesta conferència és Laia Aguilar, llicenciada en audiovisuals a la primera promoció de la FCB i guionista de ficció de múltiples sèries d’èxit tan a àmbit nacional com estatal.
Alejandro Gómez Lavilla, director de continguts de Sagrera TV i professor de la Universidad Carlos III de Madrid, comença parlant dels avantatges i inconvenients que comporta la producció d’una sèrie de televisió. Abans de tot destaca que és un producte molt car i certament difícil d’amortitzar.
Un dels objectius bàsics que marquen l’èxit d’una sèrie és la fidelització de l’espectador. Aquesta no tan sols s’ha de poder mantenir, sinó que ja s’ha de preveure amb antelació. Un altre fet significatiu és que, ara per ara, existeix un valor psicològic que fa que les sèries d’èxit aportin molt de prestigi a la cadena que les emet.
Pel que fa els incovenients, Lavilla insisteix sobre el risc de pèrdua d’audiència o bé, en casos més extrems, el fracàs. La pressió a l’hora de produir una sèrie és immensa, sobretot si et té en compte el poc marge de programació del que disposa i el fet que tres emissions siguin suficients per a determinar quina serà la capacitat d’audiència. Una cosa sí que és certa; quan una sèrie agrada, acostuma a agradar molt. Alejandro Gómez Lavilla conclou la seva intervenció qualificant la sèrie com un gènere “caníbal”: ha de menjar-se gran part de la programació per a poder sobreviure.
Joan Bas, fundador i conseller-delegat de Diagonal TV, fa un breu repàs de les sèries de televisió realitzades per la seva productora tan a nivell català com espanyol. Dins la llista es poden trobar des de minisèries de caràcter històric, fins a èxits de set anys de durada. D’entre totes elles destaca l’afany de buscar un diferencial, un element que faci especial cadascuna de les històries que expliquen. Una de les característiques més importants, i també la clau de l’èxit de sèries com Poblenou o Nissaga de poder, és la proximitat amb el públic. Un altre element que s’ha utilitzat darrerament en sèries d’èxit com Ventdelplà és l’ús de referents socials actuals. Joan Bas dóna per finalitzada la seva intervenció fen al·lusió al futur incert però esperançador de les sèries de televisió a Espanya i Catalunya.
Toni de la Torre, periodista especialitzat en sèries de televisió, marca el final de la conferència centrant la seva mirada en les sèries nord-americanes, principal motor de la indústria audiovisual dels EEUU, i de les quals nosaltres també ens nodrim. De la Torre destaca el punt d'inflexió que marca l'atemptat de l'11-S en al producció de sèries de televisió. La gran majoria d'èxits sorgeixen tot just passat l'any 2001. El cert és que, a diferència del cinema, les sèries han sabut connectar amb la por i l'angoixa, a més de transmetre un missatge reconfortant a l'espectador. A més a més, ja només per la seva extensió, les sèries permetent aprofundir molt més en les històries i els personatges, cosa que ha fet que molts cineastes hagin decidit provar sort en aquest camp. D'aquí l'increment del prestigi de la televisió.
Toni de la Torre destaca finalment un altre element relacionat amb el desenvolupament de les noves tecnologies, i és el fet que Internet hagi creat un pont entre la producció nord-americana i els espectadors. Molts guionistes es basen en les opinions escrites en els fòrums de la xarxa a l'hora de crear o modificar els guions. D'aquí el concepte sèries a la carta.
La conferència finalitza amb més d'una qüestió sense resoldre: quin és el futur de les sèries de televisió? quin rol tindran les noves tecnologies en aquest canvi? Una sola cosa és certa, i és que les noves generacions tindran un paper molt important en aquesta nova etapa.