Nous valors del fotoperiodisme: una alternativa per a la supervivència de la professió

La crisi del periodisme documental i la necessecitat d’adaptar-se a l’aparició de les noves tecnologies, són alguns dels punts que s’han tractat a la conferència “Nous valors del fotoperiodisme” celebrada el tercer dia de les XVI Jornades de Comunicació Blanquerna.

Amb la professora Sandra Balcells de moderadora, els estudiants de la facultat han pogut gaudir de les experiències de tres fotògrafs que, malgrat ser encara molt joves, destaquen per la immensa qualitat dels treballs que han realitzat fins ara.

Comença a intervenir Mattia Insolera, un jove fotògraf italià autor del reportatge “Drets Naufragats", un treball sobre les tripulacions dels vaixells de càrrega abandonades pels ports d’arreu del món.

Insolera comença explicant la seva experiència en la professió. Al 2005 comença a treballar a l’agència Grazia Neri, fundada l’any 1997 i considerada una de les més importants del món. Aquest any 2009, però, l’empresa va fer fallida a causa de la crisi. El fotògraf explica que una de les raons per les quals va tancar va ser a causa de la irrupció d’aficionats i semiprofessionals a Internet que regalaven o venien les fotografies a un preu molt barat.

La professió va començar a decaure amb l’arribada dels aparells digitals. Abans, només un fotògraf professional podia disposar de les eines necessàries per a realitzar un treball fotogràfic de qualitat; actualment, però, aquesta nova tecnologia està a l’abast de tothom permetent fer treballs d’alta qualitat comparables als d’un professional.

Insolera llegeix un fragment d’un editorial de la revista Ojo de Pez que assegura que el va fer reflexionar molt sobre la professió. A partir d’aquest planteja una qüestió molt important: davant la irrupció de les noves tecnologies, com un professional pot aconseguir despuntar respecte tots aquests photoamateurs? Mattia Insolera explica que la solució més encertada és la conceptualització de la fotografia documental. Actualment s’ha caigut en l’error de tornar a la fotografia estríctament de qualitat, deixant de banda el concepte. Segons ell, el valor fotogràfic mai no hauria de fer ombra al concepte del missatge que es vol transmetre a través d’una imatge. Assegura que en un futur hi haurà menys fotògrafs per a donar pas als autors. Això sí, caldrà canviar de perspectiva i començar a pensar en treballar amb nous formats.

Edu Bayer, fotògraf col·laborador a diaris com El país i El público, considera que actualment s’està abandonant la batalla per la informació gràfica. El text s’està sobreposant a les imatges i això es deu en part al fet que la gent que decideix en aquests temes no són experts. Distingeix tres elements bàsics que fan que una fotografia surti en bones condicions al diari. En primer lloc, que hi hagi fotògrafs bons i que treballin bé. En segon lloc, que hi hagi un bon editor que sapiga bé on colocar les imatges segons el tipus de text i espai disponible. I finalment, un bon maquetador.

Avui en dia, el problema que hi ha és que molts diaris confien en la presència de les agències als esdeveniments, d’aquesta manera s’estalvien enviar-hi un fotògraf de la casa. El progressiu augment del nombre d’agències, doncs, provoca una disminució de fonts d’informació que fa que la fotografia perdi valor i es caigui en la monotonia.

Bayer assegura que l’elaboració de projectes és una bona alternativa per recuperar la professió dels fotògrafs. Aquests serveixen per a elaborar continguts en profunditat, això si, requereixen molt d’aprenentatge previ i anar adquirint experiència. Avui en dia ja hi ha molta informació. S’ha d’anar més enllà, intenar elaborar discursos rics, donar missatges més profunds per aportar alguna cosa més que la informació en sí mateixa.

Està d’accord en què cal adaptar-se als nous formats, estar obert a tot. Només així es podrà tornar a treure rendiment de la fotografia documental. I pels que vulguin despuntar a l'hora de fer fotografies, han de desenvolupar un esperit crític i saber aportar elements personals.

Lourdes Basolí, exalumna de la FCB i autora d'un treball molt valent i arriscat sobre la violència als carrers de Caracas, la capital més perillosa del món. Basolí explica als estudiants com va canviar la seva vida després de realitzar aquest reportatge. Assegura que marca la diferència en la feina d'un fotògraf, a part de la coherència formal, és el llenguatge propi. "Fotografiar la realitat des de dins, a través de l'experiència d'un mateix, amb tot el cost emocional que això comporta", explica.

La conferència acaba amb un cert clima s'incertesa sobre quin serà el futur del fotoperiodisme. Els tres convidats animen als interessats a seguir els seus passos a treballar amb il·lusió per a aconseguir els seus objectius al·legant que, malgrat el panorama, la seva feina els apassiona.