divendres, 23 d’abril de 2010

El dia més estressant

Habitualment, a les persones no els hi agraden les aglomeracions. Però això és normalment, perquè el dia de Sant Jordi tot és diferent. A qualsevol hora del dia en què ahir anessis pel centre del Barcelona et trobaves amb una multitud de gent que impressionava. Cops, topades, lentitud, parades i, sobretot, gent i més gent allà on miressis. ¡Però és igual!. És el dia de Sant Jordi i això només passa un cop a l’any. “Per sort”, deuen pensar els escriptors que són els que més atabalats van en un dia com avui. Per ells, el dia 23 d’abril és el dia més estressant de l’any.


A cadascun dels carrers més cèntrics de Barcelona podies trobar estants amb centenars de llibres per vendre, i algun dels autors més seguits del moment (Quim Monzó, Xavier Bosch, Júlia Navarro... ) que han publicat un llibre aquest any. Al voltant seu, com cada any, la gent s’hi arremolina per aconseguir una signatura i una fotografia amb el seu autor preferit. És un dels punts forts de Sant Jordi, els autors s’apropen al seu públic durant un dia a l’any i poden gaudir d’un tracte més directe amb els seus seguidors. Però, l’ambient que es respira mentre estàs fent la cua no és positiu del tot. Hi ha una barreja d’impaciència i neguit per poder aconseguir el que vols, a la vegada que desitges poder sortir del mig de la multitud que t’aixafa. Tot el que envolta la firma de llibres recorda a l’ambient de les consultes mèdiques de la seguretat social en hora punta. Els metges – autors – només tenen uns quants minuts per diagnosticar el seu pacient – signar el llibre i fer la fotografia de rigor -, sempre quedant-se amb ganes d’haver dedicat més temps al pacient – lector -.

Tot i això, no només el moment de signar llibres és estressant per a ells. El dia sencer ho és. Des de primera hora del matí ja estan amb presses i amb els nervis a flor de pell: “afaitant-me aquest matí casi em deixo mitja cara” explicava Albert Espinosa. “D’onze a dotze he de ser aquí, y a les dotze en punt he d’estar a un altre lloc també signant per tant, he de traslladar el meu cos per arribar”. Sentint dir aquesta afirmació de Quim Monzó al telenotícies migdia de TV3 d’ahir, pots entendre la rapidesa i el poc temps de descans que tenen els escriptors en un dia tan assenyalat. Un cop Sant Jordi s’acabi, a més del cansament que tindran de tot el dia, segur que recordaran amb alegria tot l’estrès que han hagut de passar i desitjaran poder-lo tornar a tenir l’any vinent. Igual que el dia 24 de desembre pel Pare Noel i el 5 de gener pels reis mags, pels escriptors el 23 d’abril és el dia més estressant de l’any.