dissabte, 24 d’abril de 2010

Roses i llibres al poble

Quin ambient més diferent al de ciutat! Tranquil·litat i proximitat: Això busca la gent que ha decidit celebrar la festivitat de Sant Jordi lluny de les grans urbs, sense estrès ni mals humors. És doncs, una forma completament diferent de celebrar el Sant Jordi, una manera del que en diuen “fer vida de poble”, retroban-te amb gent que no veus en el dia a dia i que aquest tipus de dates et permet establir-hi contacte.

A la Plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt s’aixecaven, poc a poc, una dotzena de paradetes cap a les vuit del matí. Semblava que el temps no acompanyava, doncs sempre s’ha recordat els “Sants Jordis” com a dies brillants i calorosos. Tot i això, el temps va anar aguantant i va permetre que la gent anés arribant de mica en mica a Plaça.

Es entretingut aturar-se a observar el recorregut de qualsevol persona per la Plaça. Els vilassarencs anaven apareixent i s’hi podien quedar tot el matí. Però no tan sols es passaven l’estona consultant llibres o comprant roses, sinó que també anant de parada en parada petant la xerrada amb algun dels botiguers. Això provocava un fet curiós i és que les persones més conegudes i/o implicades en el poble sentien la necessitat de comprar alguna cosa en cadascun dels improvitzats establiments, portant multitud de llibres i roses amb embolcalls diferents.

D’altra banda aquesta va ser una data perfecta per a fer una sortida en família. Els pares acompanyaven als fills a la Plaça, convençuts d’aprofitar la diada per comprar algun llibre i, d’aquesta manera, fer néixer l’amor a la lectura als seus fills. Tot i això, els nens no mostraven gaire interès. Preferien arrossegar a un dels seus progenitors cap a alguna paradeta, posant-lis ullets perquè els hi compressin alguna rosa de llaminadures, o simplement gaudir amb els jocs infantils que es preparaven a la tarda.

Però l’expectació més gran va ser quan un parell de mitjans de comunicació van aparèixer per a entrevistar la gent. Els nens corrien amunt i avall, esperant que fossin l’objectiu de la càmera en algun moment. Les àvies, més dissimulades, anaven a veure la parada que estaven gravant, amb la il·lusió de que fossin entrevistades per tal de poder presumir davant la família i els amics.

Files de nens que van a veure les paradetes del poble amb l’escola. Els Jordis entrant a la Plaça amb cara de glòria sabent que tothom els felicitaria. Els botiguers fent safareig. Així és va viure una de les festes més importants de Catalunya a Vilassar. Una festa popular en que un any més el més demanat van ser els llibres de paper i les roses vermelles. Una festa que ni el temps ni la crisi va arruïnar. Doncs sempre hi ha alguna excusa per a regalar alguna cosa a les persones que estimem.