dilluns, 12 d’abril de 2010

SGAE: Vivint el passat

Comprar un MP3. Assistir en un concert benèfic. Sentir la ràdio a la perruqueria. Ballar en un ball nupcial. Poder veure les notícies a la Universitat. Rebre un USB de regal. En tots aquests actes la SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) cobra un cànon, moltes vegades de forma injustificada. Injustificada pel fet de que aquestes plataformes no condicionen als autors en sí mateixos ja que aquests no s’utilitzen només per a l’ús d’obres de propietat intel·lectual. Però tot això pertany al passat. Si mirem el present veiem una ofensiva contra Internet. Parlem d’una ofensiva basada en el tancament de webs que explotin la propietat intel·lectual, la cultura, i la difonguin a la societat en general. Vist aquest punt ens hem de preguntar: És possible la cultura del “todo gratis” o preferim una cultura que bé donada per un monopoli que s’enriqueix a costa dels artistes?

D’això precisament va parlar Teddy Bautista, president de la SGAE, en la entrevista que li va fer Iñaqui Gabilondo a la CNN el passat 5 d’abril. En aquesta va afirmar que el format de l’SGAE tenia una constitució forta, digne de continuïtat. Personalment estic totalment en contra. La SGAE té la mateixa manera d’actuar que fa 30 anys. Però el major problema que ha tingut és que no s’ha sabut adaptar als nous temps, a les noves tecnologies. És molt fàcil demanar el tancament de centenars de pàgines web, sobretot si pots treure’n rendiment econòmic. A més, el tancament de webs perjudica no tan sols a aquells que s’enriqueixen culturalment a partir de les webs “llançadora”, sinó a tots els internautes. El que la SGAE ha proposat al Govern és el tancament de webs sense cap procés judicial. Trobo que això és un greu delicte en contra de la llibertat d’expressió i la intimitat ja que, si s’aprovés la proposta, el Govern tindria lliure desició en el control de la informació de Internet a Espanya.

Amb això no vull defensar la cultura del “todo gratis”, doncs aquesta només porta a l’extinció de la cultura. Això faria més mal encara ja que sense cap font d’ingressos les obres desapareixen del món públic. Però tampoc dono suport a la privatització de la cultura ja que l’única cosa que aconseguiríem és crear un èlit cultural. Em refereixo al fet de que tan sols una part de la població tindria accés a la cultura cosa que significaria donar un pas enrere respecte el moment actual. El que jo proposo és una modernització del sistema de consum cultural, una forma d’adaptar-se al futur i a les noves tecnologies.

Un dels principals problemes dels artistes del nostre país és la pressió que tenen per part de la SGAE. Aquesta obté els ingressos i els reparteix segons els seus criteris. Però el que realment és alarmant és que els artistes no tenen cap altra opció que ser socis de la SGAE per tal d’obtenir un rendiment per la seva obra. El que jo proposo per a aquest problema és el denominat Copyleft. El Copyleft és una fundació creada en contra del Copyright. Aquesta dóna major importància al creador, permetent-li utilitzar, modificar i redistribuir el seu propi treball, així com les obres que se’n derivin d’aquest. D’aquesta manera el creador obté un cert protagonisme que li permet obtenir rendiment directe del seu propi treball. A més, aquest pot permetre (si ho vol) la lliure utilització de les obres per a la difusió pública .

Una altra forma d’adaptar-se al futur sense privatitzar la cultura seria una plataforma a l’estil Spotify. Spotify és un programa que permet escoltar música sense restriccions, en el que s’inclou publicitat (que pot ser eliminada amb una quota fixe) i la possibilitat de comprar les diferents peces musicals. Basant-nos en això, la SGAE hauria de reconsiderar la forma de recaptació ja que aquesta passaria a ser la publicitat. Tot i això, la plataforma hauria de complir uns mínims de qualitat ja que sinó la competència d’Internet la faria fracassar. D’aquesta manera, també es solucionaria un dels principals problemes dels “pirates culturals”: la mala qualitat dels vídeos que es pugen a la web.

Crec que la SGAE necessita una renovació a fons. Una renovació en la forma d’actuar i recaptar els diners. És moral demanar un 10% dels beneficis d’actes solidaris fets per artistes quant s’han ingressat un total de 318 milions d’euros l’últim any? O demanar una rebaixa de l’IVA en els productes culturals de un 16 a un 4% amb l’excusa que els consumidors hi guanyen quan ells també obtenen un benefici? En el passat es va imposar un cànon per a tots els productes electrònics. Ara hi ha disputa a Internet. I en un futur proper es vol demanar una compensació per a les línies d’ADSL. Sincerament, trobo raonable que en buscar la paraula “ladrones” al Google els tres primers enllaços parlin de la SGAE.