Dos anys després de la crisi que encara ara, i sembla que va per llarg, està afectant a tots els països, la situació de l’atur es desborda. I Espanya n’és el clar exemple. Fa un any, el ministre Corbacho va assegurar que l’Estat Espanyol no superaria la barrera dels quatre milions d’aturats. Doncs bé, anem cap als cinc milions.
Amb aquest panorama tan pessimista a les portades dels principals diaris del país, el Consell de Joves de Sabadell va decidir organitzar ahir al migdia a la capital vallesana una taula rodona juntament amb el Consell d’Estudiants de la UPC. Entre la pluja i les corredisses d’aquells més desprotegits, es van anar aclaparant estudiants a la sala principal del recinte de la organització. Eren trenta-quatre alumnes, gairebé tots estudiants d’alguna enginyeria. Químics, industrials, aeronàutics...tan era l’especialitat, tots es troben a la mateixa situació. “L’objectiu d’aquest debat és recolzar-nos mútuament i saber exactament amb quins problemes ens trobem els enginyers que ja hem acabat la carrera a l’hora de buscar feina” explicava Carles Prades, organitzador de la trobada. En un ambient amb certs arguments que denotaven impotència, alguns estudiants explicaven molts dels intents denegats que havien patit els últims mesos. “Porto gairebé un any buscant un treball relacionat amb enginyeria industrial, però és impossible. No trobo just que, després d’estar cinc anys clavant colzes, la majoria de nosaltres ens haguem de trobar en una situació tan dolenta com aquesta. No he estudiat enginyeria per estar treballant de cambrer a la Rambla” es queixava Ivan Torres, un dels estudiants. Els assistents, alguns encara de tercer i quart curs, anaven comentant el que deien els seus companys amb unes cares poc entusiastes. “Sabem que amb la situació econòmica actual, en general trobar feina no és fàcil. Però no teníem ni idea que els enginyers teníem tants problemes per trobar-ne. No estem desanimats, però aquests testimonis no són un al·licient per continuar estudiant amb tantes ganes”. Tot i uns minuts de negativisme carregós, Prades va animar als enginyers a seguir buscant feina i a “seguir trencant-nos les banyes perquè algú ens faci cas”.
El sector industrial està parat a Espanya i a la resta d’Europa. La principal barrera amb la que es troben aquests joves és justament l’aturament generalitzat dels sectors. “A moltes empreses que he enviat el currículum ja ni l’agafen, i alguna vegada m’han comentat que estan pensant fer reducció de plantilla i que no és moment per contractar”, explica un dels assistents a la xerrada.
Abans del tancament de l’acte, es va decidir enviar una carta a la rectoria de la UPC demanant que actuïn per demanar ajudes pels estudiants. A través d’una carta firmada per la majoria dels enginyers, es reclamarà una major implicació de la universitat en el camp laboral per tal de satisfer les necessitats dels alumnes. D’aquesta manera intentaran “obrir els ulls a les empreses i a les organitzacions públiques perquè nosaltres som el seu futur, no poden perdre la confiança en nosaltres”. El futur és dels joves, i són ells qui d’aquí uns anys estaran fent funcionar un país, ara per ara, congelat i molt desconfiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada