El missatge d'una imatge

Des de fa anys, la bona aparença física és un factor molt important en una persona per tenir un bon paper dins la societat i és per això que cada cop es fan més esforços en vestir bé i donar una bona impressió. Alhora, cada cop hi ha més revistes i espais online, llibres i programes de la televisió que recalquen aquesta importància de la imatge i donen consells sobre com vestir o pentinar-se i sobre les últimes tendències.

Els professionals de la imatge

No tothom se’n surt a l’hora de saber quina és la millor camisa o el millor parell de sabates per posar-se en aquella ocasió tan esperada i que tants nervis ens suposa. “Què em deu quedar millor?”. A aquesta pregunta podria respondre un estilista, l’encarregat no tan sols de vestir i maquillar bé a algú, sinó també d’assessorar-lo fins al punt d’arribar a convertir-se en una figura essencial per a molts. Ell o ella ens ajudaria en la nostra imatge i ens donaria una visió objectiva de com ens veuen els demés.

Alguns consideren superficial el fet de donar tanta importància a l’aspecte físic i es pregunten si realment és tant important la imatge com per haver d’arribar a recórrer als serveis d’un professional del bon gust. “Tothom vol agradar als demés i donar una bona impressió i per això, a vegades es precisa de la nostra ajuda no tan sols per millorar la imatge, sinó també per sentir-se a gust amb un mateix, ja que si saps que els altres et veuran bé, tu ets sents més segur”-afirma Montse Martínez, estilista. D’altra banda, Núria Solé, psicòloga, va més enllà: “És normal que algú necessiti l’ajuda de professionals per millorar la seva imatge i així agradar als demés. A més, per com vagi vestit ja et dóna pistes de com se sent i com és. Segurament si va molt elegant serà una persona presumida, perfeccionista i preocupada per la imatge”. Estilisme i personalitat van agafats de la mà. Així, és important voler donar una bona imatge, però també s’ha de tenir present què estem comunicant a aquell que ens veu, sense deixar de tenir en compte que ens em de sentir còmodes amb nosaltres mateixos per així projectar “personalitat”, en el sentit de identitat pròpia. Tot i així, el fet de mostrar un tret característic nostre amb la manera de vestir fa que puguem jugar amb la imatge que volem donar. “Segons la ocasió i el que vulguis transmetre t’has de vestir d’una manera o d’una altra, tot i que aquesta vestimenta no te la posaries per anar pel carrer o tot i que no reflecteixi realment la teva manera de ser. La part positiva de poder comunicar amb la imatge és que pots vestir-te com vulguis i així jugar amb diferents identitats”- afirma Montse Martínez. A aquesta opinió s’afegeix Núria Solé: “El fet que hi hagi tanta varietat de roba i tants estilismes diferents crea llibertat en l’individu per poder escollir”.

El cop d’ull dels coolhunter

Es pot dir que la moda i l’estil formen part de la cultura i per tant, són conceptes que comporten uns valors socials. Alhora, al estar tant “mastegat” aquest tema, ha sorgit un nou món de professionals: els coolhunter, els quals busquen innovació i estils diferents als què la gent no està acostumada per marcar tendències i noves formes d’expressió. El coolhunting no està solsament lligat a la moda, sinó que majoritàriament està lligat a empreses de tot tipus tal i com diu Víctor Gil “buscador de tendències” professional al seu article “Coolhunting,a la búsqueda de inspiración”: “se encuentra entre la estratègia, el márqueting, la investigación del consumidor y el I+D”.

L’origen de la paraula trendhunter o coolhunter va ser utilitzat el 1997 per la revista The New Yorker per a referir-se a Dee Dee Gordon, coneguda publicista que feia aquest tipus d’investigació de tendències en el mercat tant poc comú en aquella dècada.

Els caçadors de tendències, nom per com se’ls coneix a Espanya, estan de moda i a tot arreu i no són fàcils de veure, ja que la seva professió els demana passar inadvertits per poder captar millor l’essència de cada persona i del producte que desperta atenció. Alhora són tafaners i curiosos de naixement i es fixen en detalls que passen desapercebuts per molts ulls que deambulen per l’estressant ciutat sense observar res amb deteniment. Es mouen per aeroports, bars, discoteques i botigues i pels llocs de trobada d’algunes tribus urbanes. S’ha de tenir un talent innat i una certa intuïció per ser capaç d’imaginar-se que és allò que es portarà dintre de poc. A més, la seva autonomia i el fet que aquesta professió sigui més o menys recent fa que els professionals “de tendències” siguin molt buscats i demandats. Cada cop són més les empreses que acudeixen a ells per a posicionar-se per davant d’altres empreses de la competència i posar al mercat un producte que creï el deliri entre els consumidors. Tot i així, el coolhunter no pot passar informació a l’empresa sobre el què creu que es portarà, sinó que la seva feina requereix un estudi més elaborat i per a això recorren a les enquestes o qüestionaris per saber si aquell “nou possible producte de moda” pot interessar o serà rebutjat. Alhora, aquests professionals són culs inquiets i molts d’ells treballen en diferents ciutats des d’on envien informació gràcies a les notes preses en les seves mini llibretes que porten sempre amb ells i als seus reculls fotogràfics.

El coolhunter que treballa i busca les noves tendències en moda i l’estil que es portarà fa una gran recerca a través de diferents eines com l’observació detinguda de la gent del carrer, no tan sols per esbrinar quina peça de roba crearà furor, sinó també la imatge que transmet aquella persona vestida així. L’estil no és una forma de vestir, és una actitud i això, en el fons, és el que crea adeptes i seguidors.