“Acabes descobrint que ser Kapuscinski és molt difícil”

Joves reporters reflexionen sobre la realitat dels corresponsals, que per ells no és tant ideal com molts des d’aquí veuen

JOAN BOFILL | Barcelona

Miquel Toran és un jove reporter gràfic, que només acabar la carrera, va començar a treballar com a càmera a l’Àsia per Televisió Espanyola amb Rosa Maria Calaf i va passar-hi 5 anys. Ara, fa vuit dies que ha tornat, però té pensat marxar a Londres d’aquí poc. És un dels exemples del canvi de perfil actual dels corresponsals, i és que l’experiència li diu a Miquel Toran que “pensava que ser corresponsal em quedava molt lluny, era un premi als que portaven molt temps treballant. Ara els que van a fora són joves que s’arrisquen i que van en busca de l’aventura”. Tot i això també va desmitificar davant de desenes d’estudiants que “acabes descobrint que ser Kapuscinski i endinsar-te completament en la vida del país estranger és molt difícil”.

Unes reflexions que Toran ha compartit avui en una de les conferències de les Jornades Blanquerna amb Iris Mir, que també ha estat durant 5 anys corresponsal a l’Àsia en aquest cas com a freelance, treballant per mitjans com La Vanguardia, COM Ràdio o TVE; a més de Xesco Reverter, ex-corresponsal de TV3 a Londres i des de fa poc ocupa cap de la secció d’Internacional de la cadena pública. Mir coincidia amb Toran en el fet que ser corresponsal no era com ella es pensava. “Em vaig adonar que tot i anar per lliure no tenia tanta llibertat, depens de la teva capacitat i de les teves necessitats per poder continuar fent la teva feina”. Creu que la principal raó d’això és que “si la persona a qui vens la història no la troba important, per moltes ganes que tinguis de fer-ho no arribes a final de mes”. “Quan estàs allà tens més ganes d’explicar, però acabes treballant per produir i no per explicar coses”.

Xesco Reverter ha servit de veu dels qui precisament seleccionen les notícies dels corresponsals, i és que “hi ha d’haver mica de seny en els dos costats, si el corresponsal et ven temes interessants nosaltres ho comprem i els editors també”. “He tingut la sort d’estar als dos llocs. Em van enviar de corresponsal però era freelance. Depenia del nombre de cròniques que feia cada mes per tal de poder arribar a final de mes”. Un debat que ha servit per reflexionar amb quins criteris es considera una notícia internacional rellevant per l’audiència d’aquí.