divendres, 18 de març del 2011

És compatible l'ética amb el negoci?

En la societat del espectacle, de la immediatesa i la intranscendència es difícil combinar la responsabilitat social amb la voluntat de fer negoci, però això encara és més complicat en èpoques de crisi, quan la lluita per la supervivència es torna més ferotge.

Actualment a la graella televisiva són molts els programes que podríem considerar de baixa qualitat per el seu contingut poc reflexiu, i inclús èticament abusiu, que només busquen aquesta rendibilitat, deixant al marge el compromís que tenen envers la societat. Miquel Garcia, Cap del departament de Nous Formats de TV3 això ho va justificar dient que “la televisió de mala qualitat simplement es fa perquè és barata”, a la conferència titulada “Creativitat i compromís social”, celebrada a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Durant aquest acte, el senyor Garcia va criticar la postura actual de les televisions privades, com Telecinco, a les quals diu que “ni tans sols els importa l'audiència, l'ètica o els anunciants, ja que l'únic que volen és treure'n diners de tot plegat”. També va fer referència al “monopoli” que està intentant crear Telecinco i el seu grup “A Itàlia, a Espanya i a altres llocs d'Europa”. Alhora va voler cridar l'atenció del sector periodístic denunciant que aquest “està perdent rigor”, així com la televisió, i sobretot els programes de telerrealitat i testimonis, on assegura que es fa “pornografia emocional” a costa de pervertir la privacitat i la intimitat de les persones.

A tot això, un altre convidat, Félix Fernández de Castro, director de la pel·lícula Maria i jo, va afegir que avui en dia “és innaceptable fer una merda, només per els diners que costen fer-les”, i va comentar que ell creu que les obres audiovisuals de poca qualitat “s'haurien de boicotejar, perquè la creativitat és un deure”. A més va voler subratllar la importància d'aquest concepte i afegir que “per mi la emocionalitat es la base de tot”, i que per tant tot s'hauria de tractar a partir d'aquesta premissa.

Molt influenciat per la seva última pel·lícula-documental sobre l'alzheimer, que diu que és l'obra més complicada que ha fet mai, l'autor de Bicicleta, Cullera, Poma, Carles Bosch, també va participar en aquest debat sobre la importància dels valors en la comunicació, afegint que “hi han actituds poc compromeses en les empreses i productores que es dediquen a fer cine”, el que dificulta molt que es pugui fer cinema amb valors.