dijous, 17 de març de 2011

L'ètica del periodisme es basa en no oblidar la història

Vivim en una època en la que la majoria dels conflictes vigents han estat engendrats al passat. D’aquesta manera, és obvi que per tal d’entendre el que està succeint en l’actualitat hem de conèixer en profunditat el passat. Seria adequat, doncs, vetllar per la recuperació de la memòria històrica com a eina de progrés social, polític i cultural.

Aquest matí, dia 17 de març, s’ha celebrat una conferència a la Facultat de Comunicació Blanquerna amb motiu de tractar el paper del periodisme en l’activitat de recuperació de la memòria col·lectiva i el seu compromís social en la història. El periodisme ha estat un element important de divulgació de la memòria històrica i ha estat el principal inclusor d’aquesta en el debat social. És per aquest motiu que, aquest matí, dos professionals del sector s’han apropat a la Facultat per abordar el tema en profunditat. Aquests dos convidats han estat Antoni Batista, periodista i professor de la Universitat Rovira i Virgili i Xavier Montanyà, periodista i documentalista.

En primer lloc, va ser el moderador de l’acte i professor de la casa, Francesc Barata, qui l’introduí el tema a tractar afirmant que “la comunicació històrica és un pilar essencial en la societat” i que “la ètica del periodisme es basa en no oblidar la història”. El periodista també destacà que existeixen dos maneres de fer periodisme a Espanya. Per una banda, aquell esclavitzat a la actualitat i, per l’altra, aquell apartat dels escenaris mediàtics i que ha estat una peça decisiva en la cooperació de la memòria històrica al país. Per això, Barata opta per un periodisme ètic i de compromís amb la història i la memòria.

Un cop introduït el tema, el moderador cedí la paraula al periodista Xavier Montanyà, qui no va dubtar en afirmar que “el passat fa entenedor el present i que moltes de les claus per resoldre el present estan en el passat”. A més a més, explicà que moltes persones viuen, encara, mirant al passat. Aquesta gent “arrossega del passat pensaments, sentiments i rancors” que, si no s’aclareixen i es solucionen, tornaran a ressorgir i a veure la llum.

El documentalista Montanyà afirmà que els documentals han adoptat una importància molt gran en el paper de recuperació de la memòria històrica a Espanya durant els últims quinze anys. Explica que, en un principi, va haver-hi una gran dificultat per a iniciar els processos d’investigació, ja que les televisions del país es van desentendre des d’un bon principi. Va ser França qui possibilitar l’inici del procés. Va ser “el país veí qui va donar importància a que hi havia coses a Espanya que havien de sortir a la llum”.

Xavier Montanyà, des de la seva experiència, explicà la dificultat de tractar temes històrics amb els quals la societat va quedar marcada. Per això, afirmà que “cal treballar amb el màxim rigor i serietat”.

Va arribar, seguidament, el torn del segon conferenciant i també periodista, Antoni Batista. Ell afirmà la “necessitat de contrastar i citar les fonts” que es consulten en la recerca i la investigació periodístiques. Parlà de la necessitat de consultar el màxim nombre de fonts per explicar un fet i de que només “quan sabem que hem agafat totes les fonts, podem parar de consultar-ne”. A això l’anomenà la “Teoria de la polifonia de fonts”, mètode que fa possible tendir cap a la objectivitat.

Batista parlà d’un periodisme històric, on el simple fet d’escriure ja és fer història. El periodista mirà al futur i contemplà la gran meravella de que es disposarà en investigació: la imatge. En un futur “es podrà veure què ha passat i com ha passat”.

Per altra banda, el periodista es preguntà la manera com abordem la memòria històrica en la societat. Moltes persones la veuen com un ajustament de comptes que no es va fer en el seu moment. Ell, però, expressà que creu en la reconciliació i en la restitució de l’honor de les persones (fossin de l’àmbit que fossin).

Per últim, va establir la diferència entre ètica i deontologia. “Una cosa és el que nosaltres pensem com a persones (ètica) i un altra és l’ètica professional, la deontologia”, cità el periodista. Aclarí que els criteris com a persones, en traslladar-los al terreny professional, requereixen d’una traducció i cert contingut queda pel camí. Tot i així, “cal arribar a les fonts hostils”, respectant el que diuen i com ho diuen.

La conferència va culminar amb el desmantellament de la clau del bon periodisme: Posar un punt de distància ètic vers la realitat.