dijous, 17 de març de 2011

Llucià Ferrer: “L’humor està molt bé... fins que se’n enfoten de tu”

En motiu de les dissetenes Jornades de Comunicació Blanquerna, l’Auditori de la Facultat ha acollit a professionals de l’humor per a que donessin la seva opinió sobre com es tracten la ironia, el sarcasme o la paròdia a la ràdio i a la televisió. La conferència, titulada “Valors Tractats amb Humor”, ha estat moderada per Joan Tharrats, guionista i professor de la FCB, i tenia com a convidats a Llucià Ferrer, director de Quin país! de TV3 i radiofonista a Catalunya Ràdio, RAC1 i RAC 105; També comptava amb la participació de Toni Mata, coordinador de guió de Buenafuente i a Sergi Pàmies, escriptor i crític televisiu.

El debat s’ha iniciat amb una sèrie de preguntes que el professor Tharrats ha fet als professionals: “Fins on anem? Com està l’humor en aquest país? Els espectadors estan preparats per a qualsevol tipus d’humor?”. Un dels primers en contestar ha estat Llucià Ferrer que, immediatament, s’ha autoproclamat com el pessimista de la conferència perquè “estem parlant de la degradació de l’humor i dels valors que transmet”. En aquestes circumstàncies no era difícil que el programa televisiu Sálvame tragués el cap, com està passant en moltes altres xerrades de les Jornades, i Ferrer ha aprofitat per anomenar-lo: “Quins valors transmet aquest collons de programa? Tot allò bo s’està degradant. L’humor com jo l’entenc ja no hi és. Faig de pessimista per dir que és una llàstima que molta gent intenti omplir hores de televisió amb un humor mal fet”. Pàmies ha pres el relleu i ha començat a parlar sobre el tema clau de la conferència, els valors de l’humor. Però no per ressaltar la importància d’aquests, sinó per negar que ambdós estiguin relacionats: “Em sorprèn que intentem relacionar valors i humor, no tenen per que ser coses paral·leles”. Pàmies tampoc se n’està de fer menció a Sálvame, tot i que molt breu, i el titlla de ser un programa que no té intenció de fer humor, sinó que fa gràcia. Pel que respecta a la gent que treballa allà, diu: “Hi ha gent que té un criteri, un sentit comú i un respecte i, a més, hi ha uns límits. Però també és veritat que hi ha gent que no té límits i per a ells l’humor és una forma molt bona de maquillar la seva ignorància”. Ferrer reprèn la paraula mencionant un altre programa molt conegut a Catalunya, el Polònia, i sobretot parla de les intervencions d’alguns polítics en determinats sketchs. L’explicació que el director de Quin país! troba a aquesta actitud (ja que no és normal que els polítics apareguin en un programa per interpretar un paper i riures d’ells mateixos) és la següent: “M’imagino que un va cedir i per collons van haver de cedir tots”. Una explicació clara, concisa i segurament encertada. El moderador encamina la conversa cap a altres paròdies que s’han fet, com la polèmica portada dels prínceps a la revista Jueves. La contestació de Pàmies és molt interessant, ja que fa una reflexió posant-se en la pell del príncep. “Jo si fos el príncep i veiés la portada, el primer que faria seria trucar per felicitar a qui ho ha fet, encara que m’estigués cagant en sa mare. Però és contestar am la mateixa moneda”. Després, afegeix: “Jo he escrit sobre tot tipus de persones, i els que tenen la pell més fina són els humoristes. Tenen un punt d’inseguretat o de sensibilitat mediàtica”. Mata, aixeca la veu per sobre dels altres per queixar-se i dir que no és veritat mitjançant un sonor “No tens raó” i acte seguit ha exposat les seves idees. La seva concepció de l’humor és la de que la gent el segueix “perquè fa gràcia, però si deixa de fer-ne o la gent veu que l’estem sermonejant deixa immediatament de fer gràcia”.

En resum, al ser una taula rodona on es debatia l’humor i on els seus participants eren gent experta en fer riure a la gent, aquesta conferència ha estat molt entretinguda i lúdica alhora que instructiva. Aquest any, Blanquerna s’ha lluït amb unes Jornades carregades d’interès.