dimecres, 16 de març de 2011

Lluís Bassets: “El periodisme es fomenta en la capacitat que té la societat de gosar saber, preguntar i explicar”

Els mitjans donen suport als valors democràtics? Aquesta pregunta ha donat nom a un dels actes celebrats a la Facultat Blanquerna durant el seu segon dia de Jornades de Comunicació. Ahir dimecres, dia 16 de març, va tenir lloc a l’Auditori de la Facultat Blanquerna un acte amb la finalitat de donar resposta a la pregunta anteriorment plantejada. Els responsables de desvetllar aquesta qüestió van ser tres grans del sector: Martí Anglada, periodista i excorresponsal europeu amb TV3; Lluís Bassets, periodista i director adjunt del diari El País i Montserrat Guibernau, Catedràtica de Ciències Polítiques del Queen Mary Collage de la Universitat de Londres.

El cop de sortida de la conferència el va donar la moderadora de l’acte, Mª Dolors Genovès i Lluís Bassets va ser el primer en intervenir. El periodista afirmà que “el periodisme dóna suport als valors democràtics” i que cal veure més com es viuen i s’exerceixen aquests valors i no tant com es prediquen. Resumí que el mateix periodisme està, de per sí, molt vinculat a la democràcia i, per tant, a la llibertat d’expressió. D’aquí va voler expressar de la forma més sincera que “el periodisme es fomenta en la capacitat que té la societat de gosar saber, preguntar i explicar”, de voler saber allò que en molts casos no se’ns vol fer saber, d’esbrinar allò que se’ns vol amagar.

A més a més, Bassets va esmentar les dues maneres d’afrontar els problemes d’aquesta llibertat d’expressió. Bassats recolzà el model americà on la societat es sustenta en una democràcia viscuda com una llibertat d’exercici i no com una llibertat concebuda, entregada.

Martí Anglada abordà el tema exposant un tòpic, per ell, incert: La premsa és el quart poder. L’excorresponsal negà aquesta atribució de la premsa com a poder, perquè vulnera la seva funció de mediació. Anglada afirmà que “la premsa té la funció, en una democràcia, de fer d’intermediària entre els protagonistes de la societat, del món”.

La tercera en intervenir va ser la Montserrat Guibernau, qui va voler abordar el tema des del punt de vista de les xarxes socials. La investigadora va relacionar a les noves media amb les revolucions de Nord Àfrica i l’Aràbia i va plantejar la pregunta de: Perquè les persones confien més en els missatges que es publiquen a les xarxes socials que en aquella informació que surt als mitjans de comunicació? Ella mateixa tractà de posar resposta a aquesta qüestió i esmentà que això és a causa de la creació d’un ambient d’intimitat i neutralitat entre emissors i receptors en les xarxes socials. Els missatges, en aquests espais, es reben de manera personalitzada i es crea una il·lusió de comunitat, possiblement imaginària, la qual cosa crea un sentiment de confiança. En canvi, en el terreny dels mitjans de comunicació, això no passa.

Per altra banda, Guibernau va voler donar èmfasi en la importància d’aquests nous media en el panorama social de les revoltes, també. La rellevància d’aquests nou media ha estat possible gràcies “a la capacitat de l’individu de sentir-se protagonista de la història i voler canviar-la”. El paper d’Internet i les xarxes socials s’atribueix a l’eliminació de l’individualisme que caracteritza a la societat i que desemboca en la desconfiança vers els altres. Els nous media han estat “capaços de crear confiança i proximitat”.

Un cop els tres convidats van exposar breument la seva opinió i visió dels mitjans de comunicació en relació als valors democràtics, la moderadora va proposar abordar el tema Wikileaks, que va portar diverses opinions per part dels ponents.

En Lluis Bassets va deixar clar que el periodisme té excel·lències i deficiències i que Wikileaks posa en evidència aquestes últimes. El boom informatiu encapçalat per Julian Assange verifica que “no estem al corrent de tot el que hauríem d’estar”. Per altra banda esmentà, de nou, la necessitat de “verificar tota aquesta informació i material brut”.

Seguidament, Martí Anglada, continuà en la mateixa línia que el seu company de taula i esmentà que actualment “és un avantatge el poder citar a Wikileaks”. Tot allò que anteriorment els mitjans de comunicació no s’atrevien a dir, ara es pot atribuir a Wikileaks, ja que aquest “ha confirmat moltes coses que tots teníem en el cap, però que no es podien dir”.

Per últim, Guibernau, esmentà que Wikileaks va fer pública una cosa que ja sabíem: “abans hi havia un nivell de secret, que ara ha sortit a la llum”. D’aquesta manera defensa que tot està cobert per la intencionalitat política i en funció d’això es dona més importància a uns aspectes més que no a uns altres.

La conferència culminà amb una breu reflexió sobre els mitjans de comunicació seriosos i aquells que no ho són. Es posaren exemples i es van exposar les confusions a les que podem arribar si no fem un periodisme clar i concís.