diumenge, 17 d’abril del 2011

Viure en l’anonimat no està de moda

Són moltes les empreses que opten per una comunicació 2.0 amb els seus consumidors per tal de connectar de manera més directa amb l’usuari o beneficiari dels productes. Això pot fomentar un contacte més proper de cara al client, des del punt de vista de l’empresa i aquest es pot sentir molt més proper i important dins d’aquesta, quant a satisfacció de necessitats i a tracte rebut.

El cas però, és que segons un estudi elaborat per la consultora Weber Shandwick, el 64% de les principals companyies del món no tenen cap presència en el món digital. En una societat transparent com en l’actual; el control informatiu i el fet de tancar les idees secretament en una caixa forta ja no serveixen com abans, ans al contrari; l’aïllament que practiquen alguns és el resultat de creure’s que ser ignorat és la millor publicitat. Aquestes empreses són les que viuen encara en un màrketing 1.0 permanent; no han entès que sense societat no hi ha mercat i que per tant, si no tenen mitjans per arribar al públic al qual van destinades, mitjançant una reputació que les xarxes socials podrien oferir, viuen en l’anonimat i sense l’existència d’un feedback per part del consumidor.

Sense anar més lluny, els coolhunters descobreixen i analitzen les tendències, hàbits, preferències i comportaments a la xarxa que són clau per al desenvolupament de nous productes, crear noves necessitats, avançar-se en el descobriment d’aquestes o simplement per fidelitzar els consumidors oferint el mateix producte millorat. Sense perdre de vista, és clar, la competència que hi pugui haver entre les empreses del mateix sector i l’ocurrència constant de nous competidors emergents amb idees millors que les ja existents i que sí que han entès la nova era del màrketing 3.0 i la idea de donar-se a conèixer.

Si aquestes dades globals les mirem més atentament des del cas espanyol, potser ens esgarrifem un pèl més. Partint de la base que només una elit de 200.000 persones disposen d’una tarifa a Internet de més de 30 megues i que a Espanya l’ADSL és com a mínim un 21% més car que a la resta de l’estat europeu, les dades parlen per si soles; societats fracturades, fragmentades i elits elitistes clarament desconnectades de la resta del món, coneixedores per tant, només i únicament de la seva realitat.
Les empreses, igual que han fet els partits polítics, han d’obrir-se a les xarxes socials, donar-se a conèixer i fidelitzar els seus clients preguntant-se en tot moment què volen i com ho poden satisfer o mirar de satisfer, per descobrir quins són els gustos o preferències del públic al qual es dirigeixen i per oxigenar-se. El problema d’aquestes és que sovint se centren en un mercat que ja coneixen sense explorar allò nou i per tant, sense indagar en la nova era virtual que les múltiples plataformes existents ofereixen.

Ara bé, una cosa vol dir presència i l’altra vol dir infoxicació. Si les empreses es comportessin com els perfils personals dels polítics a les xarxes socials potser acabaríem inundats de desenes de tones d’informació innecessària, i en comptes de feedback parlaríem de soroll informatiu. El fet que existeixin les xarxes socials fa la impressió que has d’estar connectat tot el dia. I quan fa, posem per cas, 6 hores que no en dius res, sense comptar les que un es passa dormint, ja estàs parcialment desconnectat, aïllat o simplement desinformat. Els éssers humans som curiosos per naturalesa, inquiets i tafaners i les xarxes socials ens ho posen fàcil, entre altres “virtuts”. El cas és, que les persones busquem comunicar-nos de manera fàcil i si en alguna cosa hi hem de posar massa atenció o ens costa massa esforç, ho deixem per inútil o cau en l’oblit. Aquestes empreses que formen part del 64% inactiu a la xarxa, potser s’haurien de preguntar quin perfil tenen i on volen arribar. Vivim en un món on el canvi constant i la globalització són paraules d’ús permanent, si la pròpia empresa no es dóna a conèixer, no ho farà ningú, tot i que si prefereixen viure en l’anonimat serà tan sols un obstacle més en forma de menyspreu vers als consumidors que cada vegada els allunyarà més del seu target i per tant de conèixer i satisfer les necessitats d’aquest.