dilluns, 14 de maig de 2007

El còctel nacionalista és ben fàcil de fer


La jutgessa de Sant Feliu de Llobregat ha absolt Pepe Rubianes acusat d’ultratjar Espanya. Les paraules que l’humorista va dir el gener de l’any passat, "a mi Espanya me suda los cojones por arriba y por abajo", al programa El Club no van sentar gaire bé a aquells que creuen en una Espanya unida i única o grande y libre. En el document posterior al judici, es recalca la neutre posició del periodista Albert om com intachable professionalidad i del acusat Rubianes s’alega que les seves paraules anaven dirigides a una Espanya dictatorial, antidemocràtica i poc tolerant. La resolució obliga als querellants, La Asociación para la Defensa de la Nación Española, a pagar tots els costos que el procés legal ha costat.

Com sempre Catalunya versus Madrid. Com sempre voler marcar les directrius de què és i no és Espanya, de com s’han de sentir tots aquells que viuen dins el mapa hispànic.

Fa uns 15 dies “ciudadanos de segunda” s’emetia per la televisió de Madrid de forma virulent. Es tractava d’un documental que volia investigar.
El repte del documental: la persecució del castellà a Catalunya. Descobrir amb plans moguts i amagats qui éren els que feien de la immigració estrangera-espanyola una subclasse al territori català.
De tècniques d’investigació periodística poques. Es feia ús de càmeres amagades en bosses de mà i de gravar entrevistats sense que ho sabéssin. Al pur estil Hormigas blancas o Aquí hay tomate. Una estratègia que no cal seguir-la per parlar amb una monja d’una escola privada de Barcelona, presentada en el vídeo, per intentar extraure informació exclusiva de com ensenyen català als nens nouvinguts que el desconeixen.

Un documental amb unes fonts ben fàcils de trobar : quatre personatges catalans que els agrada la faràndula i destacar amb les seves excentricitats, com el senyor Boadella, que ara som d’aquí i ara d’allà. El còctel explosiu està llest. Només necessitem un acompanyament d’imatges poc escatimades en voler buscar el pànic, i llestos!La polèmica estava servida.

La Vanguardia va enquestar als seus lectors pocs dies després de la presentació dels documental. Un 66% de lectors creien que no era cert aquest menyspreu cap els castellans. L’estudi no detallava si el 34% restant creia que eren perseguits o bé no tenien cap opinió al respecte.
En el mateix diari un treballador de la televisió de Madrid criticava la poca rigorositat de la televisió per la que treballa. Amb el pseudònim Matrix va reconèixer que l’empresa actua per clars interessos del Partit Popular a Madrid.

Esperanza Aguirre venia pocs dies després de la polseguera a Barcelona amb l’excusa del Made in Mad a Barcelona. Una exposició, feta per aproximar els catalans a la manera de fer madrilenya.
En les seves declaracions a diferents mitjans catalans feia aparèixer el nom de Rubianes i recordava els insults de l’artista cap als espanyols. D’alguna manera va donar a entendre que el documental servia com a resposta de les paraules malsonants del bufó. Feia veure que els espanyols volen defensar els de segunda dels de primera.

No es estrany que hi hagi diferències en les vísceres del Partit Popular, ja que a banda de les opinions de la rossa, Josep piqué va demanar públicament que els seus colegues del centre prenguessin una posició contundent o que desautoritzessin el canal autonòmic madrileny per les mentides inventades dels castellans perseguits.
Mentre els politics d’un mateix partit no s’entenen, Losantos diu a Carod Rovira terrorista reciclat i el barça es juga amb el madrid la victoria de la lliga. Els catalans de primera i segona divisió son aquí, senyor Boadella, i se senten com ens volen sentir.