Moltes són les notícies que genera cada dia el nom propi de cinc lletres, Renfe. La majoria d’elles acaben sent insignificants i repetitives. Les més freqüents són les que denuncien un retard que sol anar dels vint-i-cinc als quaranta minuts de mitjana. Perquè per un retard de quinze minuts com és habitual ja no s’hi posen.
Aquest passat quatre de maig hi va haver un incident a la línia 4 entre el tram d’Arboç i Sant Vicenç de Calders. El titular dels diaris era: “Nova avaria al servei de Rodalies Renfe”. Però no caldria titular-ho d’aquesta manera perquè no és una avaria nova és permanent. Seguint amb la notícia apuntaven que el personal especialitzat de Renfe d’informació en tot moment va comunicar als usuaris el motiu de l’avaria i com s’havia de fer per agafar els autobusos que substituirien la línia avariada. El personal d’informació de Renfe normalment només actua en cas d’incident o quan hi ha algun problema. Segurament tota la plantilla informativa d’aquesta empresa pública deu ser fixa i amb contracte indefinit. Si seguies llegint et comunicaven que vuit trens havien estat afectats per les avaries, tot i que aquests minuts després havien estat reemplaçats. El que quedaria per confirmar és si l’expressió minuts després era certa del tot.
Altres notícies típiques que envolten Renfe són les peticions per part de les ciutats. És el cas de Manresa i el Bages que reclamen a Renfe una modernització del trajecte Barcelona – Manresa. La petició és que el viatge tingui una durada màxima de cinquanta minuts. Això li comportaria a Renfe ampliar la seva flota de trens, uns quatre pel cap baix. Introduir combois semidirectes en hora punta i modernitzar les estacions del Bages. Tot això sortiria per uns seixanta milions d’euros, que es diu aviat. Potser Renfe acaba tenint massa qüestions al cap i això no li permet acabar de quadrar bé tots els horaris.
Per si no fos poc, la ministra de foment, Magdalena Álvarez proposa que a partir de l’1 de juny s’apliqui un procediment de “devolució express”. Aquest sistema consistirà en la devolució integra del bitllet quan el retard sigui superior als quinze minuts aproximadament. El problema és que encara estant batallant com organitzar tot aquest sistema i per això ho retarden fins a l’1 de juny.
No és fàcil posar en ordre un sistema com aquest. Per posar un exemple, en un dia normal de funcionament de Renfe, arriben trens a l’estació posem per cas de Plaça de Catalunya cada tres minuts. Per tant en una hora podrien arribar uns quatre trens amb retard, això significaria unes quatre mil persones reclamant en una taquilla l’import del bitllet, cosa que es diu aviat. En fi, abans no trobin la fórmula màgica per organitzar-ho tot és millor que conservin el que tenen, inclòs el personal d’informació amb el seu excel·lent servei.
Aquest passat quatre de maig hi va haver un incident a la línia 4 entre el tram d’Arboç i Sant Vicenç de Calders. El titular dels diaris era: “Nova avaria al servei de Rodalies Renfe”. Però no caldria titular-ho d’aquesta manera perquè no és una avaria nova és permanent. Seguint amb la notícia apuntaven que el personal especialitzat de Renfe d’informació en tot moment va comunicar als usuaris el motiu de l’avaria i com s’havia de fer per agafar els autobusos que substituirien la línia avariada. El personal d’informació de Renfe normalment només actua en cas d’incident o quan hi ha algun problema. Segurament tota la plantilla informativa d’aquesta empresa pública deu ser fixa i amb contracte indefinit. Si seguies llegint et comunicaven que vuit trens havien estat afectats per les avaries, tot i que aquests minuts després havien estat reemplaçats. El que quedaria per confirmar és si l’expressió minuts després era certa del tot.
Altres notícies típiques que envolten Renfe són les peticions per part de les ciutats. És el cas de Manresa i el Bages que reclamen a Renfe una modernització del trajecte Barcelona – Manresa. La petició és que el viatge tingui una durada màxima de cinquanta minuts. Això li comportaria a Renfe ampliar la seva flota de trens, uns quatre pel cap baix. Introduir combois semidirectes en hora punta i modernitzar les estacions del Bages. Tot això sortiria per uns seixanta milions d’euros, que es diu aviat. Potser Renfe acaba tenint massa qüestions al cap i això no li permet acabar de quadrar bé tots els horaris.
Per si no fos poc, la ministra de foment, Magdalena Álvarez proposa que a partir de l’1 de juny s’apliqui un procediment de “devolució express”. Aquest sistema consistirà en la devolució integra del bitllet quan el retard sigui superior als quinze minuts aproximadament. El problema és que encara estant batallant com organitzar tot aquest sistema i per això ho retarden fins a l’1 de juny.
No és fàcil posar en ordre un sistema com aquest. Per posar un exemple, en un dia normal de funcionament de Renfe, arriben trens a l’estació posem per cas de Plaça de Catalunya cada tres minuts. Per tant en una hora podrien arribar uns quatre trens amb retard, això significaria unes quatre mil persones reclamant en una taquilla l’import del bitllet, cosa que es diu aviat. En fi, abans no trobin la fórmula màgica per organitzar-ho tot és millor que conservin el que tenen, inclòs el personal d’informació amb el seu excel·lent servei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada