El que a Catalunya va ser només una broma, a Escòcia sembla que serà una realitat. L’Scottish National Party (SNP), el partit independentista liderat per Alex Salomond, va sortir vencedor a les eleccions al Parlament escocès que es van celebrar el 3 de maig, amb la proposta a la mà de convocar un referèndum sobre l’autodeterminació d’Escòcia d’aquí a només tres anys. A hores d’ara, només el 38% dels escocesos opta per una independència d’Escòcia, però aquests resultat electorals poden deixar entreveure un canvi.
L’SNP va guanyar les eleccions amb 47 escons, només un més que el Partit Laborista, però en va afegir vint més al sac, dels 27 que tenia; mentre que els laboristes en van perdre quatre. Aparentment, un escenari prou esperançador pel partit independentista. Però les coses es compliquen a l’hora de formar govern. El tercer partit amb més vots, els Liberals Demòcrates –que governaven a l’anterior legislatura amb els laboristes- es neguen a pactar amb l’SNP, a no ser que renunciï a convocar el polèmic referèndum del 2010. D’aquesta manera, les possibilitats pel partit de Salomond es limiten a una sola opció de govern: un recolzament d’Els Verds, l’altre partit independentista del país. Aquests, però, només tenen 2 escons i, per tant, no poden formar coalició amb l’SNP, ja que es necessiten 65 escons. Per tant, la situació obliga l’SNP a governar a Holyrood sense una majoria parlamentària sòlida.
Però no tot acaba amb els principis ideològics. És viable una Escòcia independent? Segons Salomond, la solució està en el petroli. Gràcies als ingressos petrolers del mar del Nord, que ara van a parar íntegrament al Tresor britànic, Escòcia pot emular l’èxit aconseguit per Noruega, Irlanda o Islàndia. D’aquesta manera, l’SNP proposa crear un fons petroler d’uns 133.000 milions d’euros. Aquesta proposta, però, ha estat fortament criticada pels laboristes, que auguren un gran dèficit en les finances escoceses si es duu a terme el pla de Salomond.
El fet és que, malgrat que la situació ha millorat en escreix, a Escòcia encara li queda molt camí per endavant per poder tornar als seus orígens d’independència, aquells temps, 700 anys enrere, en què sir William Wallace es va haver d’enfrontar a les tropes del rei Edward I d’Anglaterra per evitar l’ocupació anglesa de les terres escoceses. La situació va aguantar quatre segles més, però va acabar caient. Ara, 300 anys després de la seva incorporació a la Gran Bretanya, s’ha fet un altre pas. Un pas important. Encara ara, però, si William Wallace aixequés el cap segurament s’enduria una bona decepció. Estava disposat a donar la seva vida, a canvi que Escòcia conservés la llibertat, i finalment se li va prendre tant la vida com la llibertat. Sembla, però, que l’Scottish National Party vol lluitar perquè el “braveheart” pugui, d’una vegada, descansar tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada