dimarts, 8 de maig de 2007

"Tor. Tretze cases i tres morts", un exemple de bon periodisme

Tot comença al segle XIX, l'any 1896, quan els habitants de Tor, un poblet del Pirineu a tocar d’Andorra, signen un contracte que estableix la propietat comuna de la muntanya. A causa de la Guerra Civil, una part dels habitants marxen del poble. Més tard arriba la reivindicació del que els pertany, sobretot en un indret clau marcat per una pista forestal que uneix la vall del poble amb Andorra i que, tradicionalment, ha estat un camí propici per al contraban. S'estableix un conflicte entre els dos cacics del poble, Josep Montané, conegut com a “Sansa” i Jordi Riba, “Palanca”, per fer-se amb els drets de la propietat de la muntanya. Tot plegat acaba amb l'assassinat de dos guardaespatlles de Palanca el 1980 i del de Sansa el 1995, només cinc mesos més tard que el jutjat de Tremp el declarés únic propietari de la muntanya.

Aquest és el punt de partida de la història de “Tor. Tretze cases i tres morts”, un llibre del periodista Carles Porta. En realitat, aquest llibre és l’explicació del llarg “making off” d’un reportatge que el mateix Porta –juntament amb dos companys més- va fer pel 30 Minuts l’any 1997, que es va anomenar “Tor, la muntanya maleïda”.
El llibre gira al voltant d’un gran misteri, on s’hi barregen un gran ventall de personatges, cadascun més excèntric que l’anterior i tots amb secrets i històries amagades que impedeixen que el crim es pugui resoldre: des dels dos senyors feudals protagonistes, passant per una colla de hippies perduts pel Pirineu, prostitutes, matons, immobiliaris especuladors o advocats d’ultradreta. També s’hi barregen històries de contraban, d’infinites denúncies i sentències que fan augmentar la crispació. La narració es va desenvolupant per si sola a través de les històries i testimonis dels personatges, un estira i arronsa de veritats i mentides que fan avançar la història.

L’error és prendre’s aquest llibre com una novel·la de detectius. Es tracta d’un llibre a cavall entre la novel·la i el reportatge periodístic o una novel·la de “no-ficció”, com s’anomena habitualment a aquest tipus de narrativa, que té origen en el nordamericà Truman Capote. La diferència entre “Tor” i “A sang freda”, però, és que Carles Porta no deixa espai per la ficció i se cenyeix completament als fets reals. És un relat precís, una explicació en detall de tots els passos que el periodista va seguir per poder fer el reportatge.
Porta demostra que a vegades la realitat pot superar en escreix la ficció. A “Tor” hi apareixen uns personatges i uns fets que ni el millor novel·lista podria haver imaginat. La de Tor és una història digna de ser convertida en novel·la i Carles Porta sap barrejar amb força habilitat tots aquests ingredients, propis d’una autèntica novel·la negra. Carles Porta sap transmetre l’ira, l’odi i la rancúnia que es respira en l’ambient de Tor i fa que el lector es posi a la seva pell i s’endinsi en la història amb la mateixa intensitat que ell ho va fer.