dilluns, 14 de maig de 2007

La llei de la polèmica

Després de molts mesos de negociacions el passat 19 d’abril el PSOE i IU van decidir unir-se per tirar endavant el projecte llei de la memòria històrica que pretén “reparar la memòria personal i familiar d’aquells que van patir les conseqüències de la guerra civil i la dictadura”, segons va dir el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.
Amb aquesta nova llei les persones que van veure’s afectades pels judicis duts a terme durant aquest període podrien sol·licitar a una comissió la il·legalitat de les sentencies. També permetria que institucions com la Generalitat de Catalunya poguessin demanar la rehabilitació moral dels judicis celebrats durant la dictadura.
Segons Rodríguez Zapatero aquesta llei representa “la màxima dignitat institucional” per a les víctimes del règim franquista i “un pas més en la consolidació de la nostra brillant transició democràtica”.
En un principi IU-ICV, al igual que ERC, demanava al govern l’anul·lació de les sentencies franquistes. A finals del 2006, el diputat d’IU-ICV al Congrés, Joan Herrera, qüestionava al líder de l’executiu espanyol la creació d’una comissió encarregada de decidir si els judicis del franquisme foren injustos o no quan “la història ja ha dit que foren injustos”. Herrera, en nom del seu partit, va proposar al govern anul·lar el judici de Lluís Companys perquè “66 anys després del seu assassinat puguem homenatjar-lo”.
Però finalment IU-ICV s’ho ha replantejat i ha decidit donar suport a la proposta del govern central. “No hem aconseguit el cent per cent del que demanàvem, però hem aconseguit que hi hagi una llei de la memòria històrica digna per aquesta legislatura, eliminant el risc de què no es tanqués el debat durant anys” va afegir Herrera.
El coordinador general de Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, considera aquesta llei un primer pas per aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes. Segons Llamazares la declaració d’il·legitimitat pot ser utilitzada “com a prova determinant per qualsevol judici individual que vulguin iniciar els familiars[de les víctimes]” per reclamar l’anul·lació efectiva de les sentències. Amb aquest argument IU/ICV pretén convèncer a ERC perquè s’uneixi al pacte establert amb el PSOE. Però ERC no sembla disposada a recolzar aquesta llei, tal i com està plantejada. El 20 d’abril, dia després de conèixer’s l’acord PSOE-IU, el portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, va lamentar el “gir” d’IU/ICV que en un principi defenia els mateixos principis que l’esquerra. Segons Tardà hi ha dues condicions sine qua non perquè ERC recolzi l’aprovació d’aquesta llei: “que contingui l’anul·lació de les causes sumaríssimes i el reconeixement jurídic de la condició de víctima”. Tardà va afegir que “espera que els comunistes de veritat que van patir en primera persona la repressió franquista, facin reflexionar a alguns dels seus dirigents i reclamin que la llei inclogui els mínims que vam pactar amb ells”.
CIU tampoc va tardar en donar la seva visió dels fets. El portaveu del partit en el Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va manifestar el seu desacord amb la proposta de llei i va reconèixer sentir-se molt sorprès per l’acord PSOE-IU. “Tenia la sensació que el govern volia orientar la llei cap a posicions més pròximes a CIU que no a IU”, va afegir. Els convergents no se senten seva aquesta llei i veuen molt difícil unir-se al pacte ja que “les posicions IU/ICV i les nostres són antagòniques”.
Per la seva banda, el portaveu del PP en el Congrés, Eduardo Zaplana, va acusar al PSOE i IU de voler “obrir ferides” i confrontar la societat espanyola. Segons Zaplana la reconciliació implica oblidar del tot els errors comesos en el passat. La seva aportació és que cal tirar endavant “mirant tots cap al futur”. La interpretació del PP vers el projecte del llei de la memòria històrica el porta a assegurar que només interessa reparar el mal comès sobre el bàndol republicà. “Identifiquen a bons i dolents” va declarar el mateix dia que es conegués el pacte.
Un dels casos que la Generalitat té més pressa per revisar és el de l’ex-president Lluís Companys, afusellat per un consell de guerra franquista al 1940. El govern de Catalunya portarà el seu cas davant la justícia quan s’aprovi la llei de la memòria històrica. Com ja hem dit, aquesta llei només podrà declarar “il·legítims” els judicis efectuats durant el franquisme, però des de la Generalitat creuen que aquest punt pot representar una prova preconstitutiva perquè finalment s’anul·li la sentència que va portar la mort a Companys. Des d’ERC es demana “restaurar la dignitat catalana” mitjançant l’anul·lació de la sentència de mort de Companys.
Recordem també el cas d’en Salvador Puig Antich, un jove anarquista català que es va convertir en l’últim assassinat a garrot vil pel règim. Les germanes d’en Salvador lluiten des de fa 33 anys per aconseguir que es revisi la seva condemna a mort.
“Els dirigents d’avui en dia tenen consciència i al recordar aquest tema els incomoda, els posa nerviosos perquè pensen en el que no varen fer” va dir Imma Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich en una entrevista concedida a la URL(Universitat Ramon Llull). “Al 74 va morir el Salvador, al 75 Franco i al 76 ja estàvem en una democràcia liberal...Com que no s’ha fet el dol, tot es queda estancat” va remarcar Montserrat Puig Antich, una altra de les germanes.
Un article publicat per La Vanguardia el 2 de maig del 2007 desvelava que el PSOE compta avui amb menys recolzament que abans d’anunciar el pacte amb IU-ICV. Davant aquesta situació els socialistes han aplaçat les negociacions sobre la llei de la memòria històrica fins el juny, un cop hagin passat les eleccions municipals. En el PSOE s’han deixat sentir algunes crítiques sobre l’actuació del portaveu d’aquest partit, Diego López Garrido. “No tenia cap necessitat de donar tot el protagonisme a IU”. En la mateixa línia d’argumentació Josep Antoni Duran i Lleida poc després de conèixer l’acord PSOE-IU va advertir el següent: “ El govern ha escollit com a soci principal IU, i a partir d’aquí, CIU se sent amb total llibertat per posicionar-se en el futur en contra d’aquesta llei”. Aquestes paraules són un mirall on s’hi pot reflectir allò que realment interessa als polítics.
El passat 20 d’abril el Govern de la Generalitat va anunciar que oferirà “recolzament jurídic” a les persones que vulguin demanar l’anul·lació dels judicis sumaríssims en els quals es va condemnar algun dels seus familiars. No hem d’oblidar que es tracta d’una època que molts preferirien oblidar però pels familiars de les víctimes del franquisme la revisió d’aquells judicis pot significar més del que molts ens podríem imaginar. La revisió de la història és un dret per recuperar la veritat, i amb ella la dignitat, però no una obligació.