divendres, 1 de juny de 2007

ASCIB



El propòsit d’ASCIB (Asociaciò multicultural IBN Batuta) és donar ajuda humana, social i cultural als immigrants residents a Catalunya i Espanya, i en especial al col·lectiu magrebí: L’Associació va
néixer l’any 1994 de la mà d’un grup de joves marroquins, amb experiència evident en immigració. Es tracta d’una associació apolítica i sense cap voluntat de lucre.
Un dels objectius bàsics que persegueixen és el de promoure l’intercanvi cultural: donar a conèixer els aspectes més rellevant de la nostra cultura i facilitar la comprensió de la cultura del país d’acollida per instaurar un clima de tolerància i harmonia. Per tal d’arribar els seus objectius l’organització fa un desplegament de múltiples serveis: Els informa sobre serveis socials, pensions , acollida, assessoria jurídica. També porta a terme acollida a menors immigrants no acompanyats: trobades setmanals , celebracions de festes religioses i activitats diverses i altres serveis per als petits com d’acompanyants a diversos projectes. afavoreix l’accés a les vivendes i el treball. Promouen la integració socio-laboral de la dona magrebi.
Lluiten des de una perspectiva multicultural per l’aprenentatge de les llengües d’acollida així com la comprensió del territori socio-cultural espanyol i català. Fomenten la participació del col·lectiu magrabí en activitats lúdico-culturals, etc
Des de ACIB es realitzen cursos, bàsicament d’idiomes, àrab, castellà, català , classes d’alfabetització per a dones , i d’informàtica i noves tecnologies dirigides especialment a joves. Esporàdicament, durant aquest últim qüadrimestre , des de l’organització s’han organitzat també diverses activitats:
“Prejudicis”, “Histories de vida” o “Et situes”
El taller Histories de vida, son xerrades realitzades, per immigrants, que s’imparteixen a diversos instituts de Catalunya de manera distesa i propera. Els conferenciants posen veu a tants i tantes persones que com ells han hagut de passar per situacions extremes. Ens apropa a allò que estem acostumats a veure per televisió . A centenars d’individus que dia rere dia arrisquen les seves vides per creuar el mar en pastera en busca d’un món millor, en una Europa que no sempre els accepta. A través d’aquest relats, els joves poden conèixer els motius que empenyen a aquestes persones a abandonar-ho tot i començar de nou en un país estrany . Convertint-nos en testimoni del seu viatge i del futur que els espera després d’arriscar les seves vides creuant l’estret. D’aquesta manera els joves tenen l’oportunitat de concienciar- se de sensibilitzar-se i a partir d’aquí configurar una opinió pròpia sobre el tema .
Vaig assistir, a l’Escola Verduna Angels, en una de les sessions que es realitzaven d’Histories de vida”, en aquest cas, per als alumnes de 4 d’ESO
En ple procés electoral, Fuad Saou, va voler fer una excepció en ”histories de vida” i planteja un tema de debat, amb l’objectiu de concienciar als joves de la seva situació, lligant-ho amb un tema de fervent actualitat.
“Cualquier persona tiene derecho a decidir quién la va a gobernar...”Començà Fuad. El conferenciant defensà que per el simple fet de néixer o residir permanentment en una ciutat en un país o un estat que es regeixi per el sistema democràtic del sufragi universal, una persona hauria de tenir el dret a participar en el procés mitjançant el qual s’escull als que el representaran en els diferents àmbits de l’administració pública ja sigui local, autonòmica o estatal en el cas de Espanya.
Aquest fet, en principi, absolutament integrat en la nostre realitat i alhora, massa sovint, menyspreat, per aquells que poden exercir tal i com ens demostren les tasses de abstenció, comporta una gran responsabilitat que és negada per la llei a molts ciutadans i ciutadanes que malgrat haver fet una opció de treballar com qualsevol altre, d’utilitzar la sanitat, de portar els seus fills a l’escola, de fer servir el transport públic, de construir...i un llarg etcètera, no poden exercir el dret màxim: el sufragi.
Va fer una crida als ciutadans a exercir el seu dret en el cas que es pugui, escollir al candidat o candidata, a la llista que , d’acord amb la seva ideologia , interessos, creences, governi millor la seva ciutat i prengui millors decisions respecte a la escola dels seus fills , al transport públic, equipaments sanitaris o a la configuració real d’una societat plural de totes totes.
Reivindicant que a ells els importa el que succeeix en el país i en la ciutat en la que viuen , perquè volen preparar un futur millor per a les generacions futures Al finalitzar el discurs dirigint-se als oients va dir : per tot, i per totes les persones a les que no se les permet votar, el 27 de maig, tu que pots votar vota ¿o deixaràs que altres decideixin per tu?
L’explicació va suscitar un gran impacte entre els estudiants.

La pregunta final , dirigida clara i directament vers al col·lectiu estudiantil va fer exaltar les seves convencions i sentiments més sincers. Tot i que molts dels reunits desconeixien el fet de que els immigrants no poguessin votar, van participar àmpliament en el debat. Molts d’ells, van reconèixer haver discriminat en certes ocasions membres del col·lectiu magrebí, no directament però en certs gestos cívics “ sempre he preferit no trobar-me sola al carrer o pel metro amb un magrebì” va declarar una noia plena de valor i francament arrepentida de la seva actitud. Com aquesta moltes d’altres respostes sorprenents que posen de relleu l’eficàcia d’aquests tallers. L’educació, el coneixement, la tolerància son valors essencials per el futur d’una societat, és per això que considero essencials la implantació d’aquest tipus d’activitats a les escoles.