dijous, 13 de març de 2008

Juno, entreteniment pur

Aquest film explica una història amb múltiples personatges vinculats entre sí al voltant d’una situació cada vegada més comuna en la nostra societat: l’embaràs no desitjat entre adolescents. Juno Macguff (Ellen Page) és una estudiant de 16 anys amb molta imaginació, culta, observadora i sobretot sarcàstica. Durant el desenvolupament del film es pot entreveure que la protagonista indiscutible ha format una cuirassa per tal d’amagar les pors i els dubtes característics de l’edat de la noia.
Juno es vol iniciar en el sexe i ho prova amb el seu millor amic Bleeker (Michael Cera). El resultat d’aquesta relació és l’embaràs. Després d’explicar la situació al seu pare i a la seva madrastra, decideix donar-lo en adopció. Ara només cal buscar la parella perfecta i finalment són Mark (Jason Bateman) i Vanessa (Jennifer Garner). Juno al llarg de la pel·lícula comparteix agradables moments amb Mark degut a l’enteniment i les aficions mútues. Quan entres a la sala de cinema és possible fer-te una idea preconcebuda si t’han comentat el tema. “Pel·lícula americana d’una noia de 16 anys que va a l’institut i es queda embarassada”. Realment fácil pensar “una altra americanada d’adolescents amb un festival d’hormones alterades”. Aquesta visió trontolla i cau quan l’espectador veu que està equivocat. Primerament, el que pot sorprendre més és que Juno i els seus pares no fan un drama i accepten la seva condició d’embarassada amb bastant naturalitat. La protagonista no és la típica animadora que s’enamora del capità de l’equip de futbol sinó que cada frase que pronuncia denota enginy i picardia.
Encara que no abundin els girs inesperats, el film dirigit per Jason Reitman està ple de diàlegs i conversacions ocurrents. Juno no es pot considerar una obra mestra que pasarà a la posteritat però la pel·lícula guanyadora de l’oscar al millor guió (Diablo Cody) és entreteniment amb un humor sutil i càlid. Que aprofiti.