dijous, 13 de març del 2008

Tornar al periodisme de carrer

S'ha dit sovint que la feina de periodista, i en concret la del corresponsal de guerra, és una de les feines més apassionants que existeixen perquè aquestes persones són testimonis de la història en marxa.
La conferència "Periodistes en àrees de conflicte" enmarcada en el cicle d"Experìencia de periodista", que va tenir lloc la tarda de dimarts 5 al Col·legi de Periodistes de Catalunya, va ser exposada per 3 dels pesos pesants de la professió; Marc Marginedes, corresponsal de guerra d'El Periódico, Bru Rovira, redactor de La Vanguardia i reporter internacional, i Boban Minic, periodista bosnià i exdirector de cultura de la RTV Sarajevo.
Marc Marginedes, que ha fet de corresponsal a llocs tan diversos com Algèria, Marroc o Rússia, va iniciar la xerrada fent esment a la saturació d'informació que hi ha en el món actualment. També va criticar la poca importància que donen els mitjans de comunicació de la nostra terra al paper de corresponsal, tan preciat als països anglosaxons. Aquestes persones que es dediquen a cobrir fets que succeeixen en països conflictius verifiquen les informacions que es donen des dels governs, però serveixen sobretot per "fer reviure al lector el conflicte". Cada corresponsal té un "valor afegit" pel mitjà pel qual treballa, i es que es dediquen a explicar una història desde la primera persona, des d'un punt de vista determinat.
Després d'aquesta exposició de Marginedes, on parla de la professió de forma més pràctica, continua Bru Rovira parlant de la comunicació de forma més teòrica. Aquest especialista d'Àfrica crítica la situació del periodisme actual titllant els professionals de "perfectes idiotes que no saben processar el que veuen", ja que a l'únic que es dediquen és a classificar notícies. La tesis proposada per Rovira convenç, i es que als mitjans es publiquen els fets descontextualitzats. Segons ell, el bon periodisme és el del carrer, el que es practicava abans. "No només s'ha d'anar als llocs, sinó que s'ha de compartir i experimentar la seva pròpia vida". Els altres conferenciants es posicionen a favor de Rovira, ja que creuen que el periodisme actual li falta això; contextualització. S'enten, doncs, que un dels referents més importants d'aquest periodista sigui Kapuscinsky, un home que portava totalment a la pràctica aquest periodisme de carrer que defensen els conferenciants.
El reporter també comenta la necessitat de respondre les preguntes d'aquest nou món sorgit després de la Guerra Freda, un món caracteritzat per la globalització i la democratització. "És compatible la prosperitat econòmica amb la cohesió social? Com es mantenen les identitats locals en un món global?"´són algunes questions que es formula Rovira. "Les preguntes són el que m'han mogut sempre" diu, i es que sempre s'ha dit que un bon periodista ha de tenir curiositat per tot.
El tercer conferenciant, Boban Minic, explica la guerra vista des de dins, com a periodista i com a víctima. La seva experiència a la guerra dels Balcans, on es va quedar sense veu a consequència de les llargues hores informant sense parar a la Ràdio de Sarajevo, va ser molt dura. Boban explica que la guerra va començar als mitjans de comunicació 10 anys abans de la seva manifestació física, ja que exaltaven els valors nacionalistes en un país caracteritzat per la seva varietat ètnica i cultural. Això va incitar d'alguna manera a la guerra, influenciada per la crisi econòmica que va patir el país. El bosni esmenta les semblançes d'aquella situació amb el nostre país "el llenguatge que esteu parlant a Espanya és el mateix que hi havia aleshores a Yugoslavia".
El periodista va fer referència bàsicament el que va suposar pels mitjans de comunicació l'explosió de la guerra; autocensures, manipulacions, propagandes i d'altres pràctiques força desagradables pel que es dediquen a aquesta professió.
El públic, bàsicament format per joves estudiants de comunicació però també d'algunes persones d'edat avançada -que es van fer sentir i veure de forma excessiva, com passa desgraciadament en algunes conferències- van semblar molt interessats en el que explicaven els 3 professionals, i més tard van fer algunes preguntes.
La conferència va resultar, finalment, molt satisfactòria, i es que els periodistes van parlar de coses ben diferents desde punts de vista també molt variats; Marc Marginedes va esmentar els aspectes més pràctics de la professió, mentre que Bru Rovira ho va fer dels més teòrics. Boban Minic, per altra banda, ens va fer reviure -en una petita part- una guerra vista desde dins, i va explicar el que suposa pels mitjans la falta de la llibertat d'expressió, un problema que, afortunadament, no estem acostumats a tenir aquí desde fa més de 30 anys.