dimecres, 12 de març de 2008

Confia en mi


Craig David, considerat com un dels grans artistes del pop britànic i de l’R&B, va aconseguir el número 1, tan en singles (Fill me in) com en la llista d’àlbums (Born to do it), amb només 19 anys. Ara en té 26 i ja va pel seu quart àlbum, “Trust me”, el seu disc més genuí de tota la seva trajectòria musical.
Amb el llançament del seu primer àlbum ,“Born to do it” l’any 2000, va pujar a l’èxit tan ràpid com l’espuma, aconseguint que tots els seus singles es posicionessin dins del Top10 a Estats Units i fossin número 1 al Regne Unit. La xifra de vendes va pujar a més de dos milions de còpies al Regne Unit, i més de vuit milions en tot el món.
Després de dos anys tancat a l’estudi, al 2002 va publicar el seu segon àlbum, “Slicker than your average”. Les vendes van baixar considerablement i només van arribar als 3,7 milions de còpies en tot el món i no va passar de les 500.000 al Regne Unit. A Estats Units, cap dels dos singles que es van publicar van tenir una bona posició a les llistes. L’única cançó que va arribar a número 1 va ser “What’s your flava”, la resta va ser un fracàs.
El seu tercer àlbum, “The story goes...”, publicat l’any 2005, volia anar més enllà del simple fet de fer música ja que Craig David volia expressar el seu costat més emocional i personal. El disc sencer, que parla del desengany i de l’amor, es va inspirar en la seva ruptura amorosa amb Roxy Ingram. Aquest disc ja no es va publicar a Estats Units. El primer single, “All the way”, i el segon, “Don’t love you no more”, van arribar als primers de la llista al Regne Unit, però a la resta del món van ser un fracàs. Fins i tot, el quart single, “Hypnotic”, va ser anul·lat a causa del poc interès per l’àlbum i dels singles anteriors. No va sobrepassar els tres milions de còpies en tot el món.
El passat mes de novembre del 2007, Craig David va publicar el seu quart àlbum, “Trust me”, i amb ell ha volgut fer un canvi en la seva trajectòria musical. Està compost per cançons molt més ballables, amb música disco dels anys 80 i ritmes cubans, ja que part del disc es va gravar a La Habana. De moment, es pot constatar que no ha tingut gaire èxit i no s’espera que augmentin les vendes d’aquest últim disc. I és que sembla que la vida musical de Craig David va decaient. Però ell diu convençut que està satisfet de la feina feta, ell volia ser sincer amb aquest disc i ho ha estat. Que ja no guanya més premis, doncs no el preocupa gens, perquè com ell diu, “al cap i a la fi, els premis mai representen el que passa musicalment al país”.
Un altre apunt que m’agradaria observar és que automàticament que un artista no obté prou vendes del seu àlbum, ja no ens delecta amb una gira de concerts. Craig David, un artista de cap a peus, va venir a Espanya per primer cop l’any 2005, al Festival Grec de Barcelona, per presentar “The story goes...” Doncs bé, aquesta actuació a Barcelona ha estat l’única que ha ofert a Espanya. És veritat que últimament ha visitat Espanya diverses vegades però per promocionar l’àlbum “Trust me”: entrevistes a la ràdio, a la televisió, masterclass, etc. Però res de concerts. Craig David va oferir una Masterclass el passat febrer, però resulta que només hi tenien dret a assistir-hi els clients de Movistar. I tots els altres fans incondicionals d’aquest artista -que segons la mala premsa s’està abocant al fracàs- que volen gaudir de la seva música en directe?
Ha estat una de les poquíssimes (per no dir gairebé cap) oportunitats de veure’l cantar en directe a la nostra ciutat, una ciutat que representa que és pionera en Europa i que aposta fort per la música. I quan dic música, no només em refereixo a la música avançada, electrònica, o la música “de carrer” que ofereixen festivals com el Sonar, el Busker’s Festival Barcelona o altres. També em refereixo a, per exemple, la música negra i l’R&B, que gairebé no tenen cabuda en els concerts que es fan durant l’any a Barcelona.
Estem a l’espera de si Craig David, finalment farà una gira per presentar el seu últim àlbum i si es passarà per la nostra ciutat. De moment, el que sabem és que oferirà una sèrie de concerts a ciutats com Birmingham, Southampton, Salford, Londres i Cambridge durant el mes de juny. Suposo que no es vol arriscar a que el Palau Sant Jordi no s’ompli. Suposo que les vendes són les vendes i fins que el seu últim disc no sigui un èxit rotund, ja el podem anar esperant. Això sí, amb només 26 anys i ja pel quart àlbum a la butxaca, els més de 15 milions de còpies arreu del món no és una xifra que impressioni oi?