"El COM acaba sent més important que el QUÈ"

El passat dijous 6 de Març, es va dur a terme a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes, una conferència que tractava la relació entre la informació i l'espectacle a la televisió. A aquest debat van assistir, amb vint minuts de retard, Francesc Escribano (director de TV3), Núria Ribó (col•laboradora de ràdio i televisió, i ex-corresponsal de TVE a Londres i Nova York), Montserrat Abad (directora de TVE a Catalunya), i Toni Soler (Director de Polònia i Minoria Absoluta). Els quatre van parlar sobre com ens informa la televisió, què ens explica, quins compromisos té...
El primer en parlar va ser el director de TV3. Escribano va dir que qualsevol cosa que es fa a televisió es espectacle, i que "el 'com' acaba sent més important que el 'què'". Va afegir també que la televisió pública té "el compromís amb la realitat i l'espectacle, però també un compromís amb l'espectador". Segons Escribano, l'espectador ha de poder confiar en la seva televisió pública.
Montserrat Abad va parlar sobre els nous canals que hi ha, com ara Internet, que està fent que els joves encara siguin més infidels a la televisió. Segons Abad, actualment estan buscant noves formes de cridar l'atenció, pero no només als adolescents, també als adults. Va recordar nous formats televisius com '59 segundos' o 'Tengo una pregunta para usted'.

La periodista Núria Ribó va estar d'acord amb Abad i va dir que és veritat que avui en dia s'ha d'impactar d'alguna manera per cridar l'atenció. Segons ella, "si estas intentant que la teva fòrmula arribi, has d'impactar". A més, va parlar sobre l'impossibilitat de ser objectiu, sobre la seva experiència com a corresponsal, i va reconèixer que actualment no són bons temps pel periodisme, causant així murmuris entre els joves estudiants que hi havia a la sala.
Finalment Toni Soler va parlar especialment del seu programa (Polònia) i de com aquest necessita de la informació. Segons ell, sense la informació no podría fer l'espectacle que emet cada dijous a TV3.
Un cop els quatre convidats van exposar les seves reflexions, es va obrir un torn de paraules, on va haver-hi una gran participació. Tot i que algunes preguntes semblaven ridícules i feia que els convidats no sabessin on ficar el cap, també van sortir temes interessants, com l'espectacularitat que hi ha ara a alguns informatius nacionals, o les contínues repeticions que hi ha entre el telenotícies del migdia i el del vespre a TV3.
Les més de dues hores de xerrada van ser realment interessants, tot i que en alguns moments els convidats desviaven el tema a exemples concrets que els afectaven només a ells i que no semblaven aportar res al debat.