Xavier Vinader, periodista d’investigació expert en terrorisme i autor del llibre Operación Lobo. Memorias de un infiltrado de ETA, ha visitat la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL la tarda del dimecres en una conferència titulada Mirar sota les catifes del poder. El periodisme d'investigació, una xerrada enmarcada dins de les Jornades que celebra cada any la Facultat.
Aquest periodista va ser el primer exiliat després de la Guerra Civil Espanyola a causa d’unes declaracions que, suposadament, van comportar la mort de dues persones per part d’ETA. Va ser un dels professionals més reconeguts de la “bona època” de la revista Interviu, quan els reportatges i les investigacions eren la seva essència bàsica. Ha patit varis intents d’assassinat, ha estat a la presó i ha viatjat per mig món, on ha cobert conflictes com la Revolució dels Clavells a Portugal o la primera guerra d’Afganistan.
El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria professional, una trajectòria que s’inicià a l’època de la transició. Ha vist evolucionar el periodisme espanyol i català des dels foscos anys franquistes, on la llibertat d’expressió brillava per la seva absència, fins els mitjans de comunicació actuals, característics pel seu bombardeig d’informacions. “Estàvem disposats a canviar el món, almenys el que teníem més a prop” diu el periodista. També explica les dificultats que suposava pel món de la comunicació el pas cap a la democràcia: “ els periodistes espanyols no tenien tradició en investigar, hi havia un desconeixement general de les arrels del periodisme”.
Vinader classifica en 3 etapes l'evolució del periodisme de la transició fins avui en dia. La primera etapa va suposar la incorporació de nous mitjans com El País, Interviu o Diario16 després de la mort de Franco. “L’objectiu principal era consolidar la democràcia. Per aconseguir-ho es va fer una transició pactada; els periodistes, en el seu cas, no podien escarbar gaire els 40 anys de dictadura que acabaven de passar”. En aquesta època, doncs, el periodisme d’investigació es va centrar en temes socials.
La segona etapa, que començà amb la victòria socialista de Felipe González, es va caracteritzar per “una davallada de la premsa en comptes d’haver-hi una onada de noves publicacions”. Algunes van tancar però, sorprenentment, hi va haver un auge de la premsa de dretes. “En aquests anys el lema era qui la fa la paga. Els periodistes feien de denunciadors dels abusos del poder; les investigacions canvien i s’encaren cap a les cloaques del poder”. Es van descobrir varis casos de màfia policial i de corrupció política que van fer que la relació entre la premsa i el poder es tensés de forma molt violenta.
La tercera i última etapa, que comença l’any 1991, es va caracteritzar per “una pèrdua de confiança de la població amb els seus dirigents” al mateix temps que es produïa una simbiosis entre els grups mediàtics i els polítics.
Els periodistes d’investigació van complir la seva funció durant tots aquests anys, “una feina esgotadora on s’havia de recuperar la història amagada i al mateix temps explicar l’actualitat.” Avui en dia, aquest tipus de periodisme “ha de servir com a vigilant dels excessos que es puguin produir en el sistema democràtic; són els anticossos de la societat.”
Xavier Vinader explica que avui en dia aquest periodisme s’ha traslladat al marc audiovisual, però que “és molt complicat investigar a causa dels grans conglomerats de comunicació, ja que aquests grups multimèdia tenen molts interessos i això limita molt al periodista, censura la feina del professional”.
El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria professional, una trajectòria que s’inicià a l’època de la transició. Ha vist evolucionar el periodisme espanyol i català des dels foscos anys franquistes, on la llibertat d’expressió brillava per la seva absència, fins els mitjans de comunicació actuals, característics pel seu bombardeig d’informacions. “Estàvem disposats a canviar el món, almenys el que teníem més a prop” diu el periodista. També explica les dificultats que suposava pel món de la comunicació el pas cap a la democràcia: “ els periodistes espanyols no tenien tradició en investigar, hi havia un desconeixement general de les arrels del periodisme”.
Vinader classifica en 3 etapes l'evolució del periodisme de la transició fins avui en dia. La primera etapa va suposar la incorporació de nous mitjans com El País, Interviu o Diario16 després de la mort de Franco. “L’objectiu principal era consolidar la democràcia. Per aconseguir-ho es va fer una transició pactada; els periodistes, en el seu cas, no podien escarbar gaire els 40 anys de dictadura que acabaven de passar”. En aquesta època, doncs, el periodisme d’investigació es va centrar en temes socials.
La segona etapa, que començà amb la victòria socialista de Felipe González, es va caracteritzar per “una davallada de la premsa en comptes d’haver-hi una onada de noves publicacions”. Algunes van tancar però, sorprenentment, hi va haver un auge de la premsa de dretes. “En aquests anys el lema era qui la fa la paga. Els periodistes feien de denunciadors dels abusos del poder; les investigacions canvien i s’encaren cap a les cloaques del poder”. Es van descobrir varis casos de màfia policial i de corrupció política que van fer que la relació entre la premsa i el poder es tensés de forma molt violenta.
La tercera i última etapa, que comença l’any 1991, es va caracteritzar per “una pèrdua de confiança de la població amb els seus dirigents” al mateix temps que es produïa una simbiosis entre els grups mediàtics i els polítics.
Els periodistes d’investigació van complir la seva funció durant tots aquests anys, “una feina esgotadora on s’havia de recuperar la història amagada i al mateix temps explicar l’actualitat.” Avui en dia, aquest tipus de periodisme “ha de servir com a vigilant dels excessos que es puguin produir en el sistema democràtic; són els anticossos de la societat.”
Xavier Vinader explica que avui en dia aquest periodisme s’ha traslladat al marc audiovisual, però que “és molt complicat investigar a causa dels grans conglomerats de comunicació, ja que aquests grups multimèdia tenen molts interessos i això limita molt al periodista, censura la feina del professional”.
Actualment les millors investigacions els fan els freelance. D’aquesta manera s’ha tornat a l’origen d’aquest periodisme, amb la seva característica principal d’independència, i es que en el periodisme tot torna. De vegades dona la sensació de que el periodisme, al igual que l'història en general, sempre torna, sempre es repeteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada